Seny popular

Una vegada vaig escoltar a la ràdio una història que, segurament, deu formar part del que anomenem “llegendes urbanes”. Tanmateix em va agradar molt.

La història en qüestió feia referència a les discussions a la NASA amb motiu del primer viatge a la lluna. El problema era simple: hi ha una nau que fa el trajecte terra-lluna-terra, d’envergadura important, que duu adossada la més petita que és la que arribarà a la superfície de la lluna. Diu la llegenda que els enginyers tenien un problema per saber què fer amb la nau grossa mentre la petita era a la lluna: on s’esperava?. La història continua amb la discussió d’aquests i altres experts en el si d’una comissió ad hoc. Sembla que en plena eufòria discursiva, va passar per allà un treballador modest que recollia les papereres i va escoltar el que allà s’intentava solucionar. Ell, tot disculpant-se per la intromissió, va fer el següent comentari: mirin, jo cada dissabte acompanyo la dóna al supermercat i, si com és habitual, no trobo aparcament per al cotxe, quedem en un lloc concret a una hora determinada. Ella, entretant, compra i jo vaig circulant a l’entorn del supermercat. En el lloc i l’hora convinguda ens trobem i marxem cap a casa.

Diu la llegenda que d’aquesta manera es va arribar a la conclusió que el millor era que la nau grossa anés donant voltes a la lluna fins arribar el moment de la retrobada.

No crec que la història hagi anat així exactament. Però també podria ser... i és que el seny popular, sovint, és realment eficient davant els petits inconvenients del dia a dia quotidià. Per contra, les comissions d’experts, que potser són adequades davant els problemes més complexos, acostumen a convertir en problemes complexos els aspectes més simples.

El tema dels bitllets de transport públic, l’increment del preu dels quals mereix, evidentment, una discussió a part, ens ha aportat una novetat de cara al 2009: això que diuen la T-infant (fins als 12 anys). Aquesta targeta es va proposar d’entrada com a totalment gratuïta i, després de passar per la comissió que, naturalment, es va crear a l’efecte, ha acabat amb un pagament de 35 euros/any i a partir de setembre de 2009.

Segurament caldrà fer una targeta especial, muntar una oficina per a la seva tramitació i control, etc. etc. Això costa diners i temps, vet aquí perquè al final ha de tenir un cost i no es pot posar en marxa fins al setembre de 2009.

Tal vegada, si quan la comissió creada discutia sobre el particular hagués passat per allà el treballador modest però assenyat, potser els hauria dit: mirin, ara els nens ja viatgen de franc fins als 4 anys, per tant, estem parlant de la franja 4-12 anys. D’aquests, alguns van a l’escola del barri, sovint a peu. Dels que no van a la del barri, alguns ja disposen de transport escolar o són els pares els qui els porten a escola. Per tant, la població infantil que podrà aprofitar aquesta T-Infant si l’ha de pagar a 35 euros, no justifica la creació d’una infraestructura especial que, al final, serà més cara que el benefici social. I si els nens poden passar al transport públic ensenyant el DNI?. Cost zero i es podria introduir la mesura a partir del mes de gener.

Una altra qüestió que està sent debatuda amb vigor (vigor amb v, no pas amb r) és la de les bosses dels supermercats. Se’n gasten moltes i conformen un conjunt de deixalles important. Bé. El problema es veu que està, tant en el seu volum com pel fet que moltes persones les utilitzen com a bossa d’escombreries, quan es tracta de bosses que ni són de la mida ni es degraden de forma adequada. Ara, després de mesos i mesos de discussió, davant la pressió dels eco-socialistes i davant les queixes del sector (llegeixi’s fabricants de bosses i responsables de supermercats), el Govern ha decidit ... taxan!, taxan! ... heu encertat, fer una comissió.

Aquesta comissió estarà integrada per representants de 2 o 3 Departaments de la Generalitat, a més a més dels experts adequats. Tenen previst en sis mesos tenir una solució adient.

Proposo que durant les reunions de la comissió sigui obligatori que les persones que es dediquen a fer la neteja del Palau de la Generalitat facin la recollida de les papereres de la sala. Tal vegada a alguna d’aquestes persones humils i assenyades, se’ls acudirà alguna cosa, com ara que les bosses dels supermercats siguin biodegradables i de la mida dels cubells d’escombreries.