divendres, 28 de novembre del 2008

Obscè!

Avui els mitjans de comunicació van plens de les declaracions de la Sra. Esperanza Aguirre desprès del seu retorn des de Bombai. Primer vull dir que m’alegro per ella pel fet d'haver pogut sortir sense conseqüències per a la seva integritat d’un atemptat tan greu i sagnant com aquest.

Tanmateix m’ha semblat tot plegat una posada en escena cínica. El fet de les sabates blanques i els mitjons provisionals senzillament obscè i crec que és d’una gran baixesa ètica. La Sra. Aguirre ha fet una compareixença patètica que els mitjans han acollit amb planes i planes.

La seva experiència sens dubte no la desitjo a ningú i, possiblement, ha patit tant com diu. Per tant, res a dir sobre això, però sí sobre l’aprofitament mediàtic i la complicitat dels mitjans.

Personalment em mereix més respecte el que he escoltat dir per ràdio al Sr. Ignasi Guardans, ahir i avui. Sense tant de teatre ha fet una explicació de la situació. Una situació que ell encara està patint perquè ha dit que no marxarà d’allà fins que pugui fer-ho el darrer dels membres de la delegació que encapçala. De les seves explicacions m’ha semblat entendre que també hauria pogut ser fora hores d’ara, però segurament ell creu que la seva situació li permet fer gestions en favor d’altres que, sols, ho tindrien més difícil.

El Sr. Guardans no ha merescut, però, la mateixa atenció mediàtica. Això no ven. Auguro, tanmateix, que si quan torni el Sr. Guardans a casa, cosa que li desitjo cordialment, fa alguna declaració que representi un retret a la Sra. Aguirre –o es pugui prendre com a tal- i això dóna lloc a alguna batussa pseudopolítica, per lleugera que sigui, obtindrà el benefici dels periodistes.

2 comentaris:

marius ha dit...

La catadura moral de la Sra. Aguirre és la que és. El nivell intel.lectual d'una majoria del col.lectiu de periodistes, també és el que és. I per si hi han dubtes, és MOLT (però, molt, eh?), baix

Anònim ha dit...

L'exibició de l'Espe va ser obscena, però ara mateix no ho és menys els comoentaris del Pepiño Blanco i l'entusiasme amb que els tertulians "adictes" (llegeixis la SER i cia) s'hi llencen al coll.

I és que d'on no n'hi ha, no en raja (en refereixo al cervell dels polítics i dels periodistes del regim - i del contraregim -)