S’ha inaugurat la cúpula d'en Barceló i als fastos hi han anat en processó el rei, el president del gobierno, una colla de ministres, pilotes de diversa mena i una munió de polítics que han tractat d’amortitzar els 20.000.000 d’euros invertits en la broma amb la boca bavejant per una obra que no entenen i desfent-se en elogis de l’autor dels nostres temps, l’espanyol universal, la presència d’Espanya a Europa i tot un seguit de tonteries, a les que Miquel Barceló ha respost amb altres frases de similar catadura que ningú ha entès del tot, però que tothom ha comentat com si les entengués. És el que té això de l’art, cal dir frases poc definides, metàfores incomprensibles i sobre tot – això és molt important – comparar-ho amb alguna cosa impressionant, tant se val que sigui la capella Sixtina, com un oceà de colors, llums i animals fantàstics...
La cosa, però, ha costat 20.000.000 d’euros i la xifra no és irrellevant. En un moment de crisi, mentre cada dia van a l’atur 6.000 persones, tanquen 600 empreses i augmenta la morositat perquè la gent no pot pagar la hipoteca, no sé si fer ostentació d’aquesta la despesa resulta oportú. Si la política són gestos (hauria de ser quelcom més, però de moment són gestos), el gest de gastar 20 milions mentre la llei de la dependència no es pot aplicar perquè no hi ha diners, Espanya està a la cua d’Europa en ensenyament, recerca, innovació, tenim uns transports públics de pena ... no mereix tant de boato i cares d’alegria com hem vist als diaris aquests darrers dies.
Si a més, resultés cert que part s’ha pagat amb fons de cooperació, l’operació resultaria literalment pornogràfica. I si no també, perquè els 20 milions s’haguessin pogut destinar a qualsevol altre cosa de profit.
La Trama s’ha documentat amb experts en el tema i atenció, profecia per a les hemeroteques, en menys de 10 anys, part de les fantàstiques formes de la cúpula tindran problemes d’estabilitat, els colors canviaran i no seran tant vius com ara, es produiran despreniments de fragments. És el que passa amb l’art efímer... dura el que dura.
(NOTA: a la Trama ja sabem que la conselleria Feng Shui ha costat més, però l'actualitat mana)
Entrades
5 comentaris:
El feng shui costa d'entendre i costa diners i la cúpula igual...a veure ara qui es queixa...salut amics
Algú sap alguna cosa de la capella de Barceló a la catedral de Palma? Diuen que també és una mamarraxada i que va costar pasta gansa
La megalomanía es una cosa acostumbrada de los políticos. Se ponen a pensar cómo les gustarías ser recordados dentro de muchos años, cuando ya no estén en el poder (en realidad ellos siempre creen que están en el poder) y ya no sean portada de todos los diarios. Algunos resuelven este tipo de desafíos mentales del Brain Training con una obra muchomillonaria que entierra una autopista y devuelve el río a la ciudad aunque no tenga un carácter prioritario. O mucho más importante, reformando el Eje Prado-Recoletos para cerrarlo al tráfico y dejar, en forma de paseo, su legado (espero que algún día la crisis lo permita, y que no quede un sólo carril para el tráfico). Y otro, pues en esa misma línea, se inventan un nuevo concepto, la Alianza de las Civilizaciones. Concepto un tanto discutible, pero como en Naciones Unidas si pagas te dejan hablar casi de cualquier cosa, pues Zapatero va y se invita a una reforma de una sala de una de las sedes de esta organización. Y claro, por muy potente que sea el aire acondicionado y muy buena la acústica que se consiga después de la reforma, no deja de ser una sala de reuniones. Por eso, había que imprimirle un cierto carácter, y nada mejor que dejar una obra de arte. Así, el Presidente pensará que cada vez que alguien se reúna allí, lo estarán haciendo bajo su legado. Y creerá que lo recuerda.
¿El precio? Eso es lo de menos. Los políticos no conocen esos conceptos. Poco importa que la financiación partiese de una naturaleza privada, a base de empresas que se han ido retirando, y a su vez subiese el capital público. O que estemos en crisis, cerrando empresas y llenando las colas del paro. Y que sea de dinero de la cooperación pues más de lo mismo. Tampoco nos llevamos las manos a la cabeza cuando con el dinero de la cooperación española se financias proyectos, o directamente se sobornan a gobiernos extranjeros, para que empresas patrias puedan entrar con su capital y ganar muchos eurillos. ¿Por qué iba a ser distinto en esta ocasión?
Tampoc cal ser tan negatiu. D'aquí 10 anys es gastaran una altra millonada per restaurar l'obra d'art, cosa bona per combatre l'atur i per fer correr els diners (dels altres, és clar)
Anonim:
el mosaic de Barceló a la catedral de Palma és una obra molt bonica (al menys a mi m'ho sembla). No sé si encaixa amb el gòtic de l'absis on està, però el que a mi no em sembla justificable és la destrossa d'estructures gòtiques que es va fer per col.locar-hi el mosaic (entre elles una escala de cargol i part dels murs)
Publica un comentari a l'entrada