Fa un parell de dies l'ajuntament de Barcelona va explicar que ja disposa dels estudis geològics necessaris per tal de garantir que es pot fer el túnel de l'AVE sense que la Sagrada Família pateixi danys. Sembla que els informes diuen que el terreny és prou uniforme i que permet la perforació segura, tot i que els documents no han estat fets públics i es tracta d'una informació lliurada als periodistes. Considerant la limitada capacitat d'anàlisi de la majoria dels periodistes i la capacitat de mentir de l'ajuntament, això equival a confirmar que els mortals que no hem llegit l'informe no sabem res de res.
Diguin el que diguin els informes, a la Trama estem segurs que el túnel es pot fer de manera absolutament segura, és perfectament viable des del punt de vista tècnic sense que la seva perforació posi en perill ni la Sagrada Família, ni les cases del carrer Mallorca.
Però la gent està espantada. I no és perquè la perforació no sigui tècnicament possible. Estem espantats perquè la gestió de les obres públiques és un desori, un desgavell, un descontrol i una disbauxa pròpia dels països que aquí anomenem tercermundistes. La gent recorda el Carmel, l'AVE, les rodalies de Barcelona, la xarxa elèctrica, els hospitals, la gestió de l'aigua, els embussos a les carreteres, l'aeroport, etc., i per això està espantada. Acollonits, ens tenen. Independentment del que diguin els informes, estem atemorits per la gestió, no per la resistència del terreny.
Però per als que pateixen per la Sagrada Família em plau tranquil·litzar-los per dues raons:
a) quan el túnel passi per allà s'adoptaran totes les precaucions del mon i un parell més; i b) - i més important - l'actual construcció del temple amb formigó armat té una vida útil d'uns 100 anys, per tant, tranquils, el monument no durarà més d'un segle (amb o sense AVE).
Entrades
5 comentaris:
¿esto quiere decir que la sagrada familia de gaudí tiene 100 años de vida? ¿Y antes de eso ya habrá que restaurarla y esas cosas?
Anava a fer la mateixa pregunta que en Javier, voleu dir que només és per 100 anys, quina enganyifa doncs..i desprès ens tindran amb l'ai al cor per un trenet ;-))))
salut
La vida útil del formigó armat és inferior als 100 anys. En els paisos nòrdics, on aquest és un dels paràmetres que cal avaluar per a les obres públiques, es calcula (a efectes d'amortització) en 60 anys.
Lamentablement, les nombroses obres de restauració (fins i tot d'edificis gòtics i romànics) que s'estan fent amb formigó armat tenen aquesta data de caducitat.
Una pena!
Crec que l'arrel d'aquest problema és de formació. Els
arquitectes en general no tenen ni idea d'estructures a part
de conceptes bàsics i elementals. A l'Escola d'Arquitectura de
Barcelona no s'ensenyen, simplement. Els arquitectes/enginyers que es
dediquen al càlcul estructural en saben una mica més, de fet, s'hi
guanyen la vida. Hauran estudiat en algun altre lloc, o potser senzillament saben fer sevir els programes de càlcul...
El problema és que pràcticament només es fa servir programari que
calcula formigó armat, el que hi ha al mercat o que es programa
cadascú. Per edificis nous sembla funiconar, i l'esperança de vida ja
sembla correcte. Si els edificis duressin tota la vida, imagineu-vos
la crisi del totxo!!!
El que passa és que quan es vol calcular algun altre sistema estructural ens trobem sense saber com fer-ho i mancats de software que ho pugui fer!!!
Solució: Posa-hi una corretja de formigó, calcula'n l'armat que hi toqui i lliga-ho ben fort!!
A l'ETSAAB (i per extensió a la resta d'escoles d'arquitectura) no s'ensenyen estructures històriques, ni sistemes constructius tradicionals, que és com estan fets els edificis històrics. Per això, quan un arquitecte s'enfronta amb el problema de restaurar una estructura històrica, fa l'únic que sap fer: la corretga de formigó i lliga-ho ben fort, despreciant el funcionament de l'estructura antiga (que només pel fet d'arribar fins avui, mereix cert respecte).
De totes formes, això no és excusa. A l'escola no n'enssenyen i em consta que molts dels profes de l'escola no en saben, però cal aplicar el sentit comú, el respecte històric per a l'estructura que abans esmentava i tenir present que els sistemes constructius històrics són tant patrimoni com la mateixa forma de la volta, la cúpula o el pilar.
Però es constata un profund despreci de la majoria de la professió cap aquests conceptes. I així ens va.
Publica un comentari a l'entrada