El cost de l'electricitat

Ens acaben d'anunciar una pujada del 5% de les tarifes elèctriques domèstiques (cal aclarir que els "grans clients" pacten el preu del kW i les prestacions), però això si, qui tingui contractat menys de 3kW tindrà un augment més limitat. Mireu el comptador de la llum i veureu que no teniu contractada aquesta potència, sinó molt més.

Aquest augment, autoritzat pel govern, modifica la proposta de la Comision Nacional de la Energía, que suggeria que fos un 11%. Aquesta Comisión governamental està presidida per la socialista Sra. Maite Costa, que com a política d'esquerres deu estar amoïnada pel benestar de la classe treballadora, per la defensa dels més desfavorits, per l'equitat social i tot allò que s'explica durant les campanyes electorals. No obstant això, imaginem que a contracor, la Comisión va i proposa un augment de l'11%. Con dos cojones!

La raó és (diuen) que les elèctriques tenen dèficit i el cost que els pringats paguem per l'energia és massa baix. Aquestes companyies (les dues o tres que hi ha, tot i que no podem triar qui ens subministra la llum a casa), pel que sap el comú del personal, declaren uns beneficis astronòmics. Sense anar més lluny, Endesa és aquella companyia que va indemnitzar el Sr. Pizarro amb una xifra que mareja, recordeu?.

En què quedem, tenen dèficit o enormes beneficis?

Fa uns dies a la ràdio, un expert explicava que Endesa (i en general les elèctriques) tenen separada la producció de la distribució. Pel que sembla la producció d'energia es tremendament rentable, però no així la distribució. Per això no tenen recursos per mantenir la xarxa de distribució (recordeu la subestació que es va cremar a Maragall?) i a més, perden diners, les pobres.
I per això en govern (socialista) els ha acceptat un augment de les tarifes del 5% en lloc de l'11%que proposava la CNE, amb la qual cosa ens venen que encara ens fan un favor, o sigui, que hem d'estar contents. I agraïts!