dimarts, 30 de gener del 2007

Benvolgut Sr. Saura:

Avui tots els diaris publiquen els resultats d'una enquesta encomanada des del seu departament sobre els motius de l'abstenció en la darreres eleccions. No es publica quan ha costat l'esmentada enquesta, però ara mateix li puc dir que, en cas d'un altre inquietud com aquesta, posis en contacte amb "la trama", que per la meitat de preu li explicarem perquè més del 50% dels catalans es queden a casa en lloc d'anar a votar. En qualsevol cas, els resultats reflecteixen allò que la gent pensa i que, excepte per als polítics, resulta evident per tothom: el personal està fastiguejat de l'actitud dels polítics, de la mentida sistemàtica, de l'incompliment de les promeses electorals, de que estiguin més pendents de la distribució de cromos que del país, de que es preocupin més dels beneficis de Repsol o de la Caixa que de les necessitats de la gent, de que els problemes reals de les persones (habitatge, seguretat, preus dels serveis bàsics...) no els importin, de que les declaracions siguin un insult a la intel·ligència... I per tot això, la gent es queda a casa.

Si davant d'aquesta evidència, la única cosa que se li acut és crear una mena de comissió per implicar els agents socials (sindicats - vaja uns! -, associacions, ONGs...) per analitzar què passa i fer "un pacte per la democràcia" (això li vaig sentir dir ahir a la seva tele, be, la del seu jefe), caldria que s'ho fes mirar. De moment, aquest vespre, en arribar a casa, podria parlar amb la seva senyora i recomanar-li que deixi de dir tonteries sobre els okupes i els especuladors. I alguna cosa hauríem guanyat per la bona imatge dels polítics.

A part d'aquesta petita acció domèstica, el proper dijous en podrien parlar al consell de govern (ja que no tenen gaire feina, hi podrien destinar un parell d'horetes) i, sense que transcendeixi a la premsa, fer l'autocrítica que estimin oportuna. Pensar en l'espectacle que sovint donen, mirar què poden fer (de debò) pels problemes de la gent, posar ordre en els preus dels habitatges, mirar què poden fer perquè a Catalunya els peatges de les autopistes siguin com els d'Extremadura, fer que la policia sigui més propera al ciutadà del que ho és fins ara... En fi, posar-se a treballar en el que realment amoïna a la gent, no en els que els amoïna a vostès o preocupa als que manen de debò (els que truquen a Palau quan convé, ja sap).

La Trama, en marc de la seva acció social, li facilita la plataforma de la blogsfera perquè, si ho estima convenient, faci els comentaris que cregui oportú. Tot i que, si li haig de dir la veritat, hi tenim poca fe. Una carta tramesa fa unes setmanes al conseller de la vice-presidència va quedar sense resposta. I és una llàstima, que vol que li digui... ens quedarem sense conèixer la seva sempre valuosa opinió.
Rebi una cordial salutació,

NOTA: Aquesta carta, com d'altres, ha estat tramesa al Sr. Saura a través del seu bloc (
http://www.joansaura.org/) per si té l'amabilitat de respondre.

L'e-phone

S’ha presentat recentment als Estats Units un nou estri que és, a la vegada, agenda electrònica, càmera de fotos i telèfon mòbil, pel mòdic preu de gairebé 500 dòlars. El podeu veure a molts llocs de la xarxa, entre ells

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=369816&idseccio_PK=1012

Tinc pots dubtes de que l’invent ja estava desenvolupat des de fa molt de temps i que han esperat a treure’l ara en considerar que el mercat està prou madur per fer-nos empassar una nova despesa.
Passet a passet: han anat sortint el mòbil-PDA, el mòbil-GPS, el mòbil-càmera, el mòbil-el_que_sigui... Al rebost d’aquestes grans empreses hi deu d’haver tot un seguit d’invents nous i de millores dels actuals que esperen el moment més adequat de sortir al mercat per seguir munyint la mamella del consum. Així, cada poc temps apareix un nou aparell que fa vell el que hem comprat fa uns pocs mesos i que ens obliga a arraconar-lo sense haver-lo amortitzat. Aquí hi ha tema pels ecologistes del reciclatge.
Cada vegada m’inclino més a creure que l’Enric és qui més l’ha encertat: no té ni PDA, ni MP3, ni DVD, ni e-mail, ni telèfon mòbil (el telèfon fix no us penseu que fa gaires anys que el té), ni televisió, ni moltes coses més que em deixo per no avorrir el personal. I deu n’hi do el feliç que és.

divendres, 19 de gener del 2007

Algú m'ho pot expliKar?

Vaig escoltar a la ràdio i vaig veure per televisió el cas del Sr.CV, de Barcelona, el propietari que ahir va denunciar l'ocupació presumptament il·legal del seu domicili. Pel que he pogut escoltar posteriorment i pel que he llegit als diaris, potser que a més a més les persones que estan ocupant aquest habitatge hagin estat objecte d'un engany per part de tercers.

Tanmateix, no volia fer cap anàlisi del fet concret, sinó algunes reflexions a l'entorn d'aquest tema.

Segons sembla, el Sr. CV va anar a obrir la porta de l'habitatge de la seva propietat i el pany estava canviat. Com a conseqüència, no pot accedir-hi i va als mossos i els ho explica. Els mossos li diuen que sense ordre judicial no poden fer res. Sembla que aquest és el tràmit: ordre judicial i ja veurem què passa. En tot cas, passi el que passi al final, el que segur que passa és temps. En aquest casos es veu que anant molt i molt bé i en el cas de tractar-se del domicili habitual del propietari, estem parlant d'entre 5 i 10 mesos. Si el domicili no és l'habitual, podem estar parlant d'entre 1 any i 1 any i mig... Fins i tot, segons els responsables jurídics, podria passar que els okupes acabessin guanyant la causa presentant documentació acreditativa del seu dret d'estar allà, encara que aquesta sigui un frau o estigui emesa per algú que res té a veure amb el tema.

Què fa CV entretant?

Solució A: Llogar temporalment un pis (si pot)
Solució B: Anar a viure amb els pares, cosins, amics,...
Solució C: intentar reconciliar-se amb la parella de tal manera que puguin viure de nou plegats si més no fins que acabi el judici
Solució D: okupar un altre habitatge de característiques similars. Amb una mica de sort, els dos casos poden circular en els jutjats o allà on sigui de forma paral·lela i quan es resolgui aquesta segona okupació, CV ja podrà viure a casa seva.

Segueixo llegint la notícia: l'Associació de Propietaris de Catalunya proposa una altra alternativa.

Solució E: No avisar ni als mossos ni anar al jutjat. Esperar, senzillament, que el pis romangui buit i utilitzar el mateix sistema emprat pels actuals okupants: canviar el pany perquè no puguin entrar...

Pel que es veu, a l'entorn d'aquests fets -cada cop, pel que sembla, més habituals- ja s'ha creat un negoci paral·lel. Hi ha persones que pel preu de 3.500 a 5.000 euros et treuen els okupes de casa!. I sembla que el tema funciona!

Amb tot, es responsables jurídics (els que abans deien que els okupes podrien tenir la raó encara que sigui mitjançant frau) adverteixen que aquesta pràctica és punible. Entre altres coses, els okupes podrien argumentar que els han robat els seus béns de forma il·legal i el propietari tindria totes les de perdre....

ALGÚ M'HO POT EXPLIKAR???
_____________
Deixem ara la realitat o la notícia tal com apareix als mitjans i fem un parell de supòsits:

Supòsit 1

El Sr. A és un lladre de cases. S'introdueix a les llars aprofitant l'absència dels propietaris i s'enduu tot allò que és de valor.
Sabeu què fa el Sr. A?, doncs es vesteix amb el pijama per entrar a les cases a robar i, si apareix el propietari amb els mossos, s'asseu al sofà, pren el comandament a distància i, senzillament diu als mossos que ell viu allà!. Els mossos miren amb mals ulls el propietari, li diuen que faci una denúncia als jutjats i marxen emprenyats perquè els han molestat en plena nit per una simple okupació. Que ja està bé, que els propietaris haurien de saber que això no és cosa seva!... Oi que és intel·ligent el Sr. A?

Supòsit 2:

Ara el Sr. A és un empresari del negoci de treure okupes. Tanmateix darrerament té pocs encàrrecs (no perquè no s'okupin habitatges, sinó perquè hi ha molta competència) i decideix llogar ell mateix els okupes. Els diu on s'han d'instal·lar i els avisa quan ja poden marxar. Ell cobra 4.000, dels quals 1.000 són per als okupes.
Més endavant troba un sistema millor: cobrar els mateixos 4.000 per assegurar que no hi entraran okupes. Se n'estalvia 1.000.

Aquest Sr. A és un linx!, però els més contents de tots són els mossos (ara ja no els molesten per okupacions atès que no es produeixen) i els responsables jurídics (ja no hi ha judicis per okupacions)

dimecres, 3 de gener del 2007

Mals temps per a la poesia...

Avui m’han informat de que una creença que arrossego des de fa anys no és certa: els líquids no s’escolen en sentits contraris als dos hemisferis. M’han adreçat a un parell de llocs de la xarxa que sembla que ho demostren. Els transcric per qui es vulgui desenganyar:

http://axxon.com.ar/rev/139/c-139Divulgacion.htm
http://www.kidsnewsroom.org/elmer/infocentral/frameset/meterology/Bad/BadCoriolis.html

Si és que ja no et pots refiar de res ni de ningú...
Quan estudiava Mecànica, el catedràtic ens va il·lustrar sobre el terme sobrer que apareixia a la derivada segona de la variable espai: l’acceleració de Coriolis, deia.
Anys després, a un hotel de Buenos Aires vaig poder comprovar que pel desaigüe del lavabo l’aigua s’escolava en sentit contrari del que el dia abans m’havia preocupat d’observar a Barcelona.
Molts més anys després, a Kenia, uns negrets molt eixerits ens demostraven, als dos costats de la ratlla de l’equador, l’efecte Coriolis als turistes, amb molt de convenciment i amb un embut ple d’aigua. Si jo mateix deixava caure els escuradents damunt l’embut!
I avui va un materialista històric i m’engega tota la poesia a fer punyetes: el catedràtic de Mecànica era un ignorant o un bandarra, a Buenos Aires em vaig malfixar i els negrets em van prendre el pel i un dòlar.
Als polítics, als capellans i als jugadors de futbol ja fa molt de temps que no me’ls crec. Si tampoc no em puc creure a Coriolis, què em queda?
Menys mal que, com diu el Detritus, sempre ens quedarà la trama polaca.