A la meva escala viu el Sr. Manel. El Sr. Manel, que té molts anys a l'esquena i que n'ha vist de tots colors, diu que no entén moltes coses que passen actualment.
El Sr. Manel és un antifranquista empedreït, però no creu tampoc que des del bàndol republicà es fes tot bé. Pensa, per tant, que si s'aprofundeix en la història més recent caldria fer-ho amb objectivitat. Tanmateix no acaba d'entedre perquè quan això -que a ell li sembla tan sensat- li diu al seu nét -que és d'esquerres i políticament correcte- ha de justificar-se començant per recordar-li que no és franquista ni de dretes.
El Sr. Manel va estar estalviant per comprar-se un sonotone -el Sr. Manel és una mica sord-, però no ho ha pogut fer encara.
Primer, quan ja tenia els calerons a punt, el seu nét va necessitar un tractament odontològic. La seva filla -el Sr. Manel viu amb la seva filla- no tenia prou diners en aquell moment i ell amb molt de gust va sacrificar el seu sonotone per tal d'arreglar les dents del nét. Com en el cas del sonotone, aquest tipus de tractament va a càrrec del malalt.
En ocasions posteriors va passar el mateix amb el tractament de logopèdia, les ulleres i una faixa ortopèdica que va necessitar com a conseqüència d'un malaurat accident domèstic que li va deixar l'esquena en condicions precàries.
El Sr. Manel, que ja sabem que no és de dretes i que no entén moltes coses que passen, no volia anar a votar en aquestes darreres eleccions. No li semblava bé que malgrat tot el que es va dir i prometre en campanya, els seus, l'esquerra que per fi arribava a la Generalitat, no hagués fet res per la seva filla i el seu nét que no poden accedir a un habitatge i han de viure amb ell. Tot i que la situació no el molesta, ans al contrari, ja que potser tampoc podria disposar d'una atenció adequada a la seva situació personal.
El Sr. Manel, però, va llegir al diari que el Sr. Montilla prometia sonotones per a la gent que en necessités... El Sr. Manel va votar el Sr. Montilla.
Avui la filla del Sr. Manel no ha comprat el diari perquè el seu pare no llegís que la Generalitat diu que es farà càrrec de les operacions de canvi de sexe de les persones que ho necessitin. La filla del Sr. Manel ho ha escoltat a la ràdio i ha pensat ... "sort que no duu sonotone!"
__________________
Serveis d'aquest tipus crec que haurien de ser la cirereta del pastís. Entenent per pastís un servei sanitari com déu mana.
Personalment si hagués de prioritzar començaria per sanejar la gestió. La sanitat pública costa molts i molts diners al contribuent-persona i al contribuent-empresa i és vergonyós que la mala gestió permeti forats pels quals fuig contínuament el pressupost.
Això podria fer-ho molt bé l'actual govern, atès que és un tema de gestió.
Tot seguit, en funció de les disponibilitats, caldria anar establint la cobertura dels diferents serveis que encara ara són a càrrec del malalt. Segurament, d'entre els serveis actualment sense cobertura, jo no començaria per les operacions de sexe, però amb el temps el pressupost segur que ho permetria.
Per aquesta segona fase potser caldria esperar un nou govern. És un tema més polític.
__________________
Com el Sr. Manel, jo tampoc sé perquè, però em justificaré: no tinc res contra el canvi de sexe.
divendres, 22 de desembre del 2006
Sort que no duu sonotone
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
5 comentaris:
Quina angunia!, no sé si soc de dretes o d'esquerres.
A mi m'agradaria que tinguessim una atenció sanitària correcte, que cobrís les necessitats "normals" (el sonotone del Sr. Manel, el ferros de les dents del seu net...), també m'agradaria viure en un país amb més seguretat ciutadana (que no t'atraquin a la Rambla mentre els trileros estafen als turistes davant la poli), en faria il.lusió que els nostres joves (els meus fills, per exemple) disposessin d'un habitatge digne i se'l poguessin pagar amb el seu sou... No sé si això vol dir ser d'esquerres. He vist que als programes dels partits dits d'esquerra, tot això hi és. El que no he vist és que facin res per complir-ho quan tenen l'oportunitat.
No m'agrada, en canvi, que es mareji la perdiu amb aquesta collonada que en diuen "memòria històrica". No sé on es vol anar a parar, no entenc que s'hagin de revisar les animalades fetes anteriorment (d'un i altre costat, val a dir-ho). Ens aturem fa 70 anys o continuem amb la Inquisició? Això costa els diners que no es podran destinar al sonotone del Sr. Manel.
Ara em remou la consciència pensant si seré de dretes...
... ...
No, he descobert que no soc de dretes, potser tampoc soc d'esquerra. El que em passa és que no soc politicament correcte.
Hola:
El tripartit 2.0 representa l´esquerra demagógica i arcaica del segle XIX traslladada a governar a la Ctalunya del segle XXI, peró el problema es que la dreta catalana si nomes ha pasat de 46 a 48 i de 15 a 14 es per donar un discurs liberal i no com la democracia cristiana alemanya o els primers anys de Pujol alternatives socials i conservadores, aixi Catalunya no va enlloc amb una oposició liberal i un govern de eco-pijos.
A Catalunya tothom és d'esquerres. Més que res per què trenta anys de discurs progré han definit ser d'esquerres com a ser bona persona. I és clar, ningú no gosa ser altra cosa.
Fins aviat,
Marc
En principio no tiene ninguna importancia ser de derechas o de izquierdas a no ser que se le de un componente moral , buenos y malos . Son formas de gestion mas socialdemocrata o mas liberal , depende de la situación del pais , catalunya a funcionado con un partido socialdemocrata y mas o menos nacionalista , en realidad muy poco nacionalista , mas autonomista que nacionalista , ahora hay un parido socialista pero que hace politica liberal y uno nacionalista que hace politica de propaganda pero poco nacionalismo real , luego esta la realidad del mercado quien crea las pautas de actuación reales. Para mi la definición derechaa- izquierda se termina con la caida del muro de BERLIN .
EL Nacionalismo en España da miedo a los partidos estatales porque se pierde circulación de dinero en Madrid , pero en realidad no es algo importante , es mera gestion .
Luego estan los sentimientos , pero eso tendrian que quedar en la privacidad de las personas y el estado ser algo frio , meramente de gestion sin Volgeist
Efectivament, tothom és d'esquerres perquè ens han fet creure que això és la única opció políticament correcte. Ser de dretes equival a ser un dèspota, un lladre, un explotador de la classe treballadora (altrament dita, obrera). En l'imaginari esquerrà, un empresari és, necessàriament un explotador de pobres.
L'altre dia em mirava l'amo del colmado de sota de casa, que es lleva a les cinc per anar a Mercabarna, treballa com una mula tot el dia fins a les 8, quarts de nou que tanca. No sé si compleix la llei d'horaris comercials, però dóna servei al barri (i es guanya la vida, faltaria més...). Dons me'l mirava i pensava: -Serà un explotador de la classe treballadora camuflat? Deu ser de dretes? Ja és prou ecologista?
I de camí cap a casa vaig fer una marrada per passar pel davant de la seu d'IC-V i no hi vaig veure ningú com l'explotador del colmado. De fet tothom que hi vaig veure semblava anar amb l'esquena dreta i les mans netes, alguns vestits de boutique de disseny (elegante pero informal) mentre defensen els drets de la classe treballadora en estreta col.laboració amb els sindicats.
Publica un comentari a l'entrada