Darrerament TV3 ens ha acostumat a uns telenotícies de qualitat ínfima on els successos dramàtics (sobre tot si passem lluny de casa) formen un primer bloc, seguit de notícies internacionals (malauradament, sempre n'hi ha de força dramàtiques) i acabat amb un bloc llarguíssim d'esports on mai hi manca la informació relativa al Real Madrid, encara que no hagi passat absolutament res. Rares, poques vegades, surt alguna informació local, a no ser que sigui absolutament imprescindible o per a major lluïment del govern. El format es diferencia de l'època Maragall, sobre tot, per l'absència de consellers dient la seva encara que no vingués a cuento. Els consellers han desaparegut del telenotícies, no hi són, no diuen res, mai fan declaracions.
La cosa encara és pitjor. Les notícies són filtrades des d'algun lloc desconegut però imaginable. Uns exemples:
a) un dia el TN va obrir amb la sentència del Tribunal Constitucional anul·lant el trasllat de la Comisión Nacional del Mercado de Telecomunicaciones a Barcelona a causa d'un defecte de forma en la documentació tramesa pel ministeri d'Indústria (regit pel Sr. Pepe Montilla, actualment president de la Generalitat). Se sap, s'ha filtrat, que es va rebre una trucada des de presidència de la Generalitat indicant que això "no era una notícia important com per obrir el TN". I d'aquest afer mai més se n'ha parlat. Mai.
b) un altre dia no molt llunyà, es va obrir el TN amb el decret de la tercera hora de castellà, tot dient que el departament d'Educació s'adaptaria sense problemes i que això no faria perdre hores de català. Alguna cosa devia passar immediatament, però al resum de tancament del mateix TN (el mateix, eh?), el presentador va matisar el fet, va treure ferro a la suposada "adaptabilitat" del conseller Maragall i que, tot plegat, el govern ja ho estudiaria. Abans d'acabar ja havien rebut la trucada.
c) es prou coneguda, per pública i en directe, la trucada de l'Ernest Maragall al programa de l'Antoni Basas corregint una informació que no li feia el pes.
L'intervencionisme del present govern en la CCRTV és tant exagerat que supera de bon tros el que en l'etapa tripartitONE ens va escandalitzar. El silenci de la totalitat dels consellers, la inactivitat del govern, l'omertà informativa a que ens té sotmesos la presidència, ha assolit nivells que mai ens haguéssim imaginat. La realitat que no sembla importar al Sr. Majó (jefe de la seva) és que TV3 perd audiència, fins i tot els Telenotícies que eren l'espai més seguit i valorat.
L'altra realitat, trista realitat, és que la televisió nacional pública catalana s'ha convertit en un ens manipulat sense cap vergonya pel govern. On anirem a parar? Dons possiblement, al NODO, que els més vells ja coneixem.
I que hi tenen a dir els periodistes? Aparentment, res (al menys, res no diuen).
dijous, 21 de desembre del 2006
TV3, la seva
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
La acusación velada a los periodistas no es de recibo. Cada uno se gana los garbanzos donde puede y, como en cualquier empresa, el jefe suele tener razón y si no la tiene se la das y si no se la das, te da...
Una cosa es que TV3 sea manipulada desde el gobierno, que lo está, y otra es que sea culpa de los profesionales (algunos muy buenos) que trebajan en ella.
Querido anónimo contribuyente a este tu blog: la acusación velada a los periodistas no es velada, es simplemente una acusación. Claro que cada uno come donde le ponen el pesebre, pero el común de la gente no va por ahí pregonando su profesionalidad e independencia para luego caer en la sumisión informativa, perfectamente comprensible, por otra parte.
Pero déjame que haga algunas reflexiones sobre la profesión periodísitca: su deber es informar, no servir de polea de transmisión de los comunicados oficiales de cualquier institución, empresa, club de futbol, asociación, etc. Porqué no indagan que hay detrás de cada comunicado para hacer saber el "intríngulis" que lo ha motivado?
Frecuentemente se dan "ruedas de prensa" en las que no se admiten preguntas. Y me pregunto yo: a qué van los periodistas? A oir el timbre de voz del comunicante? Si dejaran de ir a este tipo de "ruedas de prensa", los políticos (eso suele ser cosa de políticos), dejarían de hacerlas y, o admiten preguntas, o que lo manden por mail.
Esa es, a grandes rasgos, mi queja.
Alguién dijo que periodismo es decir lo que el otro no quiere que se sepa, lo de ahora es propaganda.
Y en todo caso, quede claro que la QUEJA (en mayúsculas) es al govern que se premite la prepotencia de llamar a la tele o la radio públicas para corregir informaciones que no son de su agrado. Eso es impresentable y de una baja catadura moral.
Hi ha dues obsesions importants fonamentalment per part del partit socialista (1) Publicitat (2) Controlar el que ha de pensar la gent (per al seu bé). En aquest sentit la televisió és un mitjà magnífic. És un mitjà de pluja fina (per utilitzar una expressió actual). La tele està en marxa, ningú se l'escolta aparentment, però encara que sigui poca cosa, sempre alguna cosa queda. El secret és anar reiterant allò que interessa. Ensems, ometre o, en cas d'extrema necessitat, utilitzar només paraules (poques i cap imatge) per a allò que ha de passar per alt a la gent (per al seu bé)
Publica un comentari a l'entrada