Permeti'm que em presenti com a voltant potencial (i ocasional) d'ERC i permeti també que em dirigeixi a vostè, en tant que president del partit, per demanar-li si em pot aclarir alguns punts que m'han desconcertat d'ençà de les darreres eleccions.
Li haig de confessar que els resultats de les eleccions no m'han agradat, no tant pels percentatges dels diferents partits, sinó per l'abstenció de la meitat dels votants, dada que, per cert, hauria de merèixer una reflexió una mica més profunda per part dels polítics i no l'oblit immediat passats els cinc minuts següents de la seva publicació.
No obstant, no és de l'abstenció que li vull parlar, sinó de las raons d'Esquerra per formar part del tripartit que governarà Catalunya sota la presidència del Sr. Montilla. Certament, no entenc les seves motivacions per constituir aquesta coalició, el president de la qual ha manifestat en el seu discurs d'investidura que no vol aprofundir en les reivindicacions "identitàries". No entenc que es faci una coalició amb uns partits que els van expulsar del govern fa pocs mesos. No entenc el repartiment de "cromos" que ha representat la distribució de responsabilitats de govern, que habitatge estigui al mateix departament que medi ambient, que indústria, comerç, turisme estigui amb universitats i recerca, que consum estigui a economia i finances. Jo no ho entenc i li haig de dir que gran part de la gent que conec (molts d'ells votants seus) tampoc.
I Catalunya, Sr. Carod?
L'espectacle que han donat fins ara fa molta llàstima i com a català, em fa molta vergonya. En profundament trist i avergonyit, que vol que li digui...
No espero que em respongui aquesta carta, però si ho fa, sisplau, no reivindiqui la política social com a bandera del conjunt de les forces polítiques autoanomenades "d'esquerra" (un dia, si vol, parlarem de què representa una política d'esquerres però no és aquesta l'ocasió). Si respon, expliqui'm, sisplau, les raons de caire nacionalista que els han portat a pactar amb el PSOE i amb la que es reivindica com "esquerra intel·ligent".Si li arriba, li agraeixo l'atenció en la lectura d'aquesta carta i estic a la seva disposició per qualsevol aclariment o informació complementària que estimi convenint.
Mentre, esperant impacient la seva resposta, aprofito l'avinentesa per saludar-lo molt cordialment,
Màrius
PS Aquesta carta ha estat tramesa al Sr. Carod a través del seu blogg, per si vol respondre. Esperem amb ànsia els seus comentaris
dilluns, 4 de desembre del 2006
Benvolgut Sr. Carod:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
8 comentaris:
El que no ha respost ni respondrà el senyor Carod-Rovira:
Benvolgut Màrius,
Jo crec que vostè parteix d’un error inicial, d’altra banda molt freqüent entre la ciutadania: nosaltres no estem a la política per qüestions identitàries, ni per la justícia social ni per servir al país ni per res de tot això.
La majoria de nosaltres ─sempre hi ha excepcions, és clar, però, crèguim, són cada vegada més infreqüents─ ens hem apuntat en aquest carro per tenir un sou oficial, gens petit, no ho dubti. També hi ha allò del cotxe amb xofer, l’eròtica del poder i totes les coses de que sovint ens acusen als polítics.
El seu desconcert em fa pensar que és vostè encara molt jove i va per la vida amb un lliri a la mà. Si ha votat poca gent, doncs, què vol que li digui? Segurament ha estat millor que si, com passa a les eleccions generals, haguessin votat els molts espanyolistes que hi ha a Catalunya, que s’haurien decantat per Ciutadans, el PP o el PSC, de manera que ¡benvinguda sigui tanta abstenció!
Em demana per les raons que ens han portat a pactar amb el partit que ens va fer fora del govern fa uns dies: Chateauxbriand ja deia que els polítics ens hem d’empassar un gripau cada matí per esmorçar. Si, a més, l’acompanyem d’un bon vi, unes pastetes dolces i unes quantes delicatessen més, tot pagat amb diners públics, és clar, doncs, què vol que li digui?, t’acostumes als gripaus i fins i tot t’ acaben per agradar.
I quan al repartiment de poltrones l’he d’adreçar l’encapçalament d’aquesta resposta al seu amable requeriment: no estem aquí per fer les coses bé. Recordi que la política és l’art del que és possible i s’havia d’acontentar a molta gent, que tots tenim dret a l’Audi com a vostè li agrada de dir al seu blog. Els que hem guanyat les eleccions, vull dir. I que no em vingui ara el senyor Mas amb allò de que ha tret més vots i més escons, cosa gens original, per cert, ja que el senyor Maragall també es va queixar del mateix fa set anys i miri com li ha anat.
Si té mes qüestions a plantejar-me no dubti a fer-ho: disposo de molt de temps; total, només soc vicepresident...
Ben cordialment
Josep Lluís
Efectivament, no estem per qüestions identitàries.. Aquest matí hem pogut llegir a la premsa que Puigcercós havia retirat la bandera espanyola de l'edifici seu del Departament de Governació (de fet aquesta era una pràctica bastant habitual, però qui n'era responsable no tenia la necessitat de sortir al diari explicant-ho i no passva res). Ara podem llegir que Puigcercós ha tornat a hissar la bandera... El "Jefe" li ha dit com es fan les coses en etapes postnacionalistes en les quals els temes identitaris no són una obsesió...
Es veu que el Sr. Carod no ha tingut temps per contestar, però avui hi ha hagut una connexió a la Trama des d'un ordinador "gencat.cat"... serà des de la vicepresidència? Es farà l'amic Josep Lluís asidu a la Trama?
Connectarà la Trama amb el Clan de l'avellana? farem una calçotada de germanor?
Quantes voltes dóna la vida, Sr. Carod... fins i tot els seus treuen i posen la bandera estatal segons mana l'amo del PSOE.
De moment, Audi4, Catalunya 0
Vaja... jo pensava que el dia de la constitució (que el Carod no deu cel.lebrar) tindria temps per escriure a la Trama. Però es veu que no, deu haver estat enfeinat revisant si a totes les seus del govern hi havia les banderes que toca. Com que l'amo estava a Madrid issant la bandera de 600m2, el vicepresident ha de seguit d'aprop els encàrregs pendents
Serveixi aquest comentari per tancar aquest post que hem deixat voluntàriament aqui per facilitar la improbable resposta del Sr. Carod.
No hi ha hagut resposta, no n'hi haurà i La Trama (i el país) s'ha quedat sense uns aclariments que, potser, haurien ajudat a comprendre una mica millor l'actitut d'un partit que un dia va ser nacionalista (ja no parlem del imaginat independentisme).
Pena...
Jo us responc per ell, que no en el seu nom:
"Vull ser Califa, enlloc del Califa". I com que no és possible, Visir.
Marius,
Jo no responc ni per ell ni per ningú... però el que opino és que han de demosatrar de que son capaços i em sap una mica de greu que tanta beligereancia contra ells no la varem tenir contra els goberns de convergencia... o és que fa 4 anys viviem al llindar de la independència?
Pero defugim de debats esterils entre nacionalistes que a mi ja no m'alimenten politicament i com sigui que confio que lindependentisme sabra defugir de tot això i crear les complicitats que no dubto el més mínim que son el tot indesitgables per aquells qui ja estan bé amb l'Status Quo actual, tan ara com fa 50 anys. Respectuosament.
Jordi
Gràcies, Jordi, per la teva contribució. Si des d'aquest blog es dimonitza els estòmacs agraïts d'ERC no és perquè no es pensi que cak deixar-los fer, sinó perquè han enganyat al personal i això, al menys a mi, em sembla imperdinable i, per tant, criticable.
La història de les banderes del Sr. Puigcercós, l'omertà informativa de TV3, el silenci davant la futura negociació (el 2009!) del finançament, el tragala de les ingerències en les competències exclusives... suggereix que els representants d'ERC han posat l'Audi, el silló de cuiro i el cop de taló del polisaure de la porta per davant de Catalunya.
I això és criticable (i menypreable). Vet aqui. Com es desprén del teu post: por sus obras los conoceréis.
Publica un comentari a l'entrada