divendres, 21 d’abril del 2006

Parlo sense vergonya

Parlem de publicitat institucional?

Xavi, per incloure't al debat: al 2003 les administracions van "consumir" un 3'3% de tota la publicitat que es va fer a Espanya, i segons Periodistadigital (recomano llegir l'article...), de maig a desembre de l’any 2004, el Govern espanyol havia gastat catorze milions d’euros en publicitat institucional. Evidentment, a més a més d'això suposo que hi ha l'altra publicitat, vull dir, les cartes que s'envien, revistes i publicacions pròpies de cada administració, panflets varis i tal.
Està clar que l'administració necessita transmetre missatges a la ciutadania, i per què no, aquest és un canal. Però, seguint en la línia del lector mal pensat dels posts d'en Màrius... hom pot pensar en varies coses...

Primer, que no està mai massa clar fins a quin punt s'anuncia el concepte i fins a quin punt l'anunciant. Vull dir que hi ha tot un tema d'autobombo i d'explicar lo xulos que som, especialment en les campanyes que es fan amb proximitat a les eleccions... algunes de les quals el missatge era tan descarat que la comissió electoral ha obligat a retirar.

Per una altra banda, hi ha un tema tèrbol que és el de que l'administració es converteix en un client gran (molt gran, 3'3% de la facturació...) d'alguns mitjans de comunicació, per no parlar d'empreses de publicitat i tal.

I per altra banda hi ha la pregunta de si realment són diners ben invertits. M'explico. Sabeu la jauja aquella del dia sense cotxes, i que el Clos va anar a la ràdio en cotxe, i tal. Bueno. El primer any van tallar alguns carrers del centre de la ciutat i van muntar una bicicletada. Amb les conseqüents queixes dels usuaris dels automòbils, transportistes, usuaris del transport públic, els veïns, i tota la pesca. Vulguis o no, molesta. A l'any següent van tallar només un carrer i hi van fer una mostra, activitats, i tal. Bueno, menys queixes, però vulguis o no, també deurien tocar la pera a un o altre, que deuria trobar que allò era molt mala solució, i blablabla. Clar, a costa de garrotades, tothom aprèn, no? o sigui que a l'any següent, omples la ciutat de cartells amb una paperera amb bàmbes i dius que has fet la setmana de la mobilitat sostenible. Cap queixa. Cap veí destorbat. No has molestat a ningú. És perfecte. La Pili sempre diu: els diners gastats en publicitat són els més ben invertits.

No existeix cap mecanisme de control democràtic sobre l'activitat publicitària de les administracions, campanyes com la del govern "Com tu", o "Parla amb llibertat", el fabulós "volem que tornis" d'aquesta operació sortida de setmana santa, o qualsevol de les del civisme de l'Ajuntament de Barcelona crec que reflecteixen més una incapacitat de trobar solucions reals i efectives als problemes que no pas res més.

Què en penseu?

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Cal considerar un aspectmolt important en tota aquesta història: la lluita pel control dels mitjans de comunicació. A quasevol govern li cal (desitja) que els mitjas li siguin favorables, que no parlin malament d'ell, que fins i tot, l'adulin. Com s'aconsegueix això? Sent propietari d'algun (els públics) i sent client dels altres. Vet aqui la despesa enorme en publicitat institucional.
Cal inventar una campanya, calgui no, fer-ne una enorme publicitat i aparèixer al final de la mateixa a la TV per dir quan be ha anat. S'han gastat dinerons, s'ha fet autobombo i s'ha contentat un diari, tele, ràdio, o el que sigui. A més, pel camí es pot contractar algunes agències "amigues" que mai se sap si al final no faran també alguna aportació anònima al partit de torn...
I és que la opacitat de les campanyes de propaganda és total, mai se sap si serveixen per a res o no, però engrasen la maquinària.

Xavi ha dit...

viam trama, què és això de "All comments must be approved by the blog author"? FUERA FUERA FUERAAAAAAAA

eva ha dit...

No ho sé...
jo no puc tocar la configuració, això és competència d'en Màrius.