Canvi de govern

Finalment, el president Maragall ha canviat el govern, tal com ho va voler fer a l’octubre i no el van deixar. Tot i això, ell va seguir sent president (de què? per a qui?) i es veu que, malgrat deixar constància pública de la limitació de les seves atribucions, pot més mantenir el cotxe oficial i que el sergent dels mossos d’esquadra saludi ferms al entrar a palau, que la vergonya de reconèixer que manar, allò que es diu manar, mana poc.

Però finalment, ves a saber perquè, ha fet el desitjat canvi que, per tal de ser políticament correcte, ha d’afectar a la totalitat dels partits del govern (PSC, Ciutadans pel Canvi, ERC, Iniciativa, els Verds, Esquerra Unida). Li ha tocat el rebre al Milà, que un dia volia fer el túnel de Bracons de dues maneres diferents, al Solà, que sempre havia volgut saber que carai és això de l’espai europeu, i fins i tot a en Carretero, que s’havia manifestat en contra de l’estatut (això si, sense baixar del cotxe oficial).

Diuen els diaris que en Maragall va trucar a en Bargalló (i hom es demana: perquè?) i li va dir: - Serà avui! I el pobre, corrent a trucar al Carod i el Puigcercós, i corrent a palau a veure que passa i, sobre tot, que el que hagi de passar, no els hi passi pel damunt. Al Saura també el van cridar i li van explicar i, tot i que no hi estava d’acord, va acceptar la proposta del president (sempre l’eròtica del cotxe oficial i els mossos quadrats a la porta).

I finalment, el nou govern ha vist la llum. En Maragall ha fet un cavi, ningú ho entén però l’ha fet (això si, amb el permís – ho diu el diari- del ministre d’indústria Sr. Montilla). Abans de l’estatut, abans del referèndum, amb el desacord d’ERC i Iniciativa (però traqui President, que traguen el que sigui).

I diuen els diaris i els cercles ben informats, que s’han mantingut les quotes de poder del tripartit pactades al Tinell. A mi em toca Medi Ambient (i Habitatge!! – un altre dia en parlarem, d’això-), a mi Governació, a mi Universitats... i així... Cadascú ha triat el que, dintre d’un ordre, podia fer, posar un fidel a la conselleria que els toca.

I els malpensants diran que es tracta d’un simple repartiment de poder que només té dues finalitats: a) garantir les quotes pactades al Tinell, i b) seguir anant amb cotxe oficial els 400 càrrecs que algun partit va reunir a Cardona. I els esperits torturats encara diran que no s’han triat les persones més adients, sinó les més fidels.

Dons NO, aquest canvi s’ha fet pel be del país, per a servir millor als ciutadans i per donar impuls al govern (no havíem quedat que ja en tenia, d’impuls?).

Ho ha dit el President.


I el Mas i en Puig encara riuen...