Pepiño a Escandinàvia

Pepiño Blanco, il·lustre Secretari d’Organització del PSOE, actualment ministre de Foment en substitució de l’inefable Maleni, jacobí allà on n’hi hagi, fidel escuder de l’embustero major de regne, ha assumit la desagradable tasca de fer empassar a la penya això de la pujada d’impostos, disfressant-ho de qualsevol altre cosa menys del que és: una pujada d’impostos indiscriminada.

Cap allà el mes d’agost., en plena canícula, quan la gent està per altres coses, don José va aparèixer a una emissora de ràdio i va deixar caure que s’apujarien els imposts “als rics”. A la Trama ens vam posar a tremolar perquè els rics (allò que se’n diu rics) no paguen impostos, ni IRPF, ni del capital, ni de patrimoni; disposen de societats variades per esquivar la desagradable pressió del ministeri d’Hisenda (que tampoc els pressiona gaire, no us penseu). A més, per fer pagar els rics de debò s’han de canviar les lleis i els sistemes d’inspecció fiscal (una feinada!). Però per fer pagar a tothom no cal canviar res, els instruments legals ja hi són, només cal treure un decret o una llei que canviï un número: ara en lloc del x%, serà (x+2)%. I ja està, 23 milions pagarem més.

Algú al Gobierno devia assumir la magnitud de la ximpleria, amb la seva càrrega de demagògia inclosa, i va sortir la Salgado que, en una explosió de sinceritat va explicar que els rics no paguen gaire i que no podíem espantar al capital perquè, com tothom sap, és molt volàtil i marxaria a altres paradisos. Major declaració de pròpia ineficàcia és impossible.

L’estiu ha anat passant i ara, per fi, després d’anar-nos explicant que la pujada d’impostos és solidaritat de la més genuïna, que els espanyols en general estarien encantats de poder ajudar als altres (ZP dixit a Robledos), que es gravarien les rendes de capital, etc., finalment la gallina ha posat l’ou i resulta que s’apugen els impostos més insolidaris: l’IVA, que el paga tothom (els rics del cagar, els pobres de solemnitat i sobre tot, les classes mitges que encara poden consumir una mica). Veus documentades han tractat d’explicar que pujar l’IVA (encarir-ho tot indiscriminadament) retreu el consum, que si no comprem camises, el depenent de la camiseria, els que les confeccionen i els que fabriquen la tela hauran de tancar... però ZP i la seva tropa estan decidits a sortir de la crisi al revés que la resta del planeta.

I amb tot això, fa dos o tres dies, va aparèixer don José, el ministre de Fomento, i ens va dir que som uns burros que no entenem res, fixeu-vos (va dir) que els països més rics tenen un IVA més alt, i va posar com exemple Noruega, Suècia i Dinamarca. Con dos cojones!

A la Trama, que tendim a no creure tot el que es diu, i menys si ho diu un polític, hem encarregat un informe a un amic nostre, com aquests de la Generalitat però més baratet, sobre les veritables raons de la riquesa dels països escandinaus. I ara que ens l’hem llegit estem en condicions d’afirmar que la riquesa de Noruega, Suècia i Dinamarca no es deu a que tinguin un IVA elevat, ni a que disposin del millor sistema educatiu del món, ni a que tinguin una potent indústria metal·lúrgica, ni de transformació (Volvo i Saab els fan allà, Sr. Blanco), ni a que disposin de tecnologia electrònica que competeix amb els japonesos (qui no té un Nokia), ni que el 98% de la població parli fluidament anglès, ni a que tinguin un sistema polític admirable.

No. Aquests països són rics perquè hi fa fred! Ai Pepiño... Que no t’enteres!

(a la Trama ens fa por que ZP llegeixi aquest post i doni una subvenció als fabricants d’aparells d’aire condicionat)