Persecució al delinqüent

Tinc la sort d’estiuejar des de fa anys en terres empordaneses, en el que s’anomena segona línia de platja. La zona ha canviat molt amb el temps. Els primers estius, fa més de 20 anys, permetien als “camacus” la tranquil·litat que negava la primera línia, sempre transformada a l’estiu en ares a un negoci turístic mal enfocat, tal com així ha quedat demostrat amb els anys.

Aquesta segona línia, en pobles i localitats petites, permetia entre d’altres el tast dels productes naturals del camp. Així recordo que podies comprar llet que calia bullir, ous que encara eren calents o fruita i verdura collida del dia.

Actualment això és cada cop més difícil, quan no impossible. Els pagesos que tenen vaques –cada cop menys- no la venen directament per qüestions sanitàries. I els que volen vendre fruita, verdura o ous ho fan pràcticament d’amagat.

A tall d’exemple. Hi ha una petita botiga oberta al públic i, per tant, amb els permisos, impostos, etc. corresponents, on una família de pagesos venen les seves fruites i verdures, juntament amb els diaris i revistes i algunes begudes. També venien els ous d’una dotzena de gallines que tenen al corral del darrera. Fa uns dos o tres anys, vaig veure que no tenien ous. Em vaig adreçar al pagès: “Què ja no teniu ous, M.?”. Em va dir “sí, però els tinc amagats. Resulta que va venir un inspector i em va dir que no tenia el permís per vendre ous i que, per obtenir-lo havia de presentar un projecte d’explotació avícola. Quan vaig demanar que em fessin el projecte, em demanaven més de 2.000€. Així que ara no venc ous, oficialment”.

En M. segueix venent els ous de les seves dotze gallines d’amagat i no poso el seu nom per si tingués algun problema.

Fins ara, M. venia també mel de la que cull dels seus ruscos L.T. Aquest any he vist que no tenia mel de la d’L.T., malgrat sí en disposava de les comercialitzades en qualsevol local comercial. Em va explicar que L.T. només podia vendre mel directament, però que no la podia vendre ell a la botiga. Evidentment no em vaig endinsar en el perquè de tal mesura perquè els raonaments administratius em superen, però ben segur que encara superen més a M. i a L.T.

Vaig anar a casa d’L.T. per comprar mel, cosa que faig sovint. Permeteu-me que descrigui L.T. És un senyor de 92 anys que té ruscos dispersats pels camp i la muntanya. Quan el vaig conèixer era acabat de jubilar i, si ara està encara en condicions de salut envejables per la seva edat, de ben segur és a causa del seu tragí amb les abelles. L.T. estima les seves abelles i li encanta explicar què fan i com les atén estiu i hivern perquè tinguin aigua i perquè no pateixin el fred, com crea nous eixams i les qualitats de cada tipus de mel, de la gelea i de la cera.

L.T. ven la mel en pots de vidre, com aquells de fer conserves. Una part dels pots els comprava, d’altres provenien de la consumició pròpia de conserves i àdhuc els hi facilitàvem els propis clients.

Vaig anar amb dos pots per omplir i li vaig dir, “porto pots”. Esverat –no exagero, esverat!- em va dir “no, pots no puc agafar han de ser nous”. Li vaig aclarir que només en duia dos i que els volia omplir per a mi. Va accedir, perquè es veu que si eren per a consum propi, cap problema. Es veu que els que li facilitaven els comparadors, com a gest de cortesia i amabilitat, tot i que els rebia nets i que ell els tornava a netejar, no es poden fer servir. “M’han dit que s’hi fa un àcid”, em va dir, amb cara de por pel mal que hagués pogut causar en temps pretèrits venent mel en aquells pots plens d’àcid potencialment perillós.

Em sembla molt bé que l’Administració vetlli tant i tant per la nostra salut i, sobretot, per la recaptació dels impostos per la venda d’ous o de mel, i que no permeti que ni M. ni L.T. es converteixin en perillosos delinqüents.

A poca distància d’aquests paradisos fiscals i focus de potencial infecció sanitària, hi ha una de les moltes carreteres en les quals s’exerceix la prostitució de forma descarada. Jo i moltes d’altres persones que no en fem ús ho sabem –les que en fan, també-. Al darrera de cadascuna d’aquestes dones hi ha màfia, comerç humà, esclavitud, i per descomptat manca de mesures sanitàries i escapoliment d’impostos a dojo...

Però es veu que és més fàcil perseguir M. i L.T.