Gat per llebre

Alguna vegada s’han aturat els nostres polítics a saber què és la política?.

Segons el nostre tan consultat diccionari, la política és la ciència i l’art de governar, que tracta de l’organització i de l’administració d’un estat en els seus afers exteriors i interiors. Ja ho veieu: ciència i art.

Ens trobem doncs, envoltats de científics i artistes capaços, per exemple, de sentir-se orgullosos que l’avi prohibís a casa parlar una determinada llengua. Atenció, no que volgués o obligués a conèixer-ne dues, no: que prohibís parlar-ne una... i això el net ho troba fantàstic.

Científics i artistes capaços, per exemple, de pretendre esperonar la població a implicar-se en les eleccions europees amb un cartell contrari a ex-dirigents que res tenen a dir hores d’ara i a dirigents com ara el polonès –el qual la majoria no sap ni qui és- i l’italià –al qual, al marge que es desqualifica tot sol, ZP li deu la presència a la propera reunió del G-noséquè-. És curiós que, en canvi, no aparegui l’actual president francès que tampoc és d’esquerres però no gosen, o en Blair, que també formava part de la foto de les Açores (ai! que aquest no és de dretes!). O amb un altre cartell que diu “Contra la crisi de la dreta, solucions d’esquerra”, oblidant que l’esquerra està en la segona legislatura continuada de manar, allà i aquí.

Científics i artistes capaços de discutir sobre els mapes que apareixen a les tv per informar de la meteorologia, o de vendre’s, presumptament, per un vestit.

Capaços, en fi, de presentar en un debat de política general propostes-conill de barret de mag que esdevenen resolucions-gat mestís i borni i dir que l’han guanyat.