La importància de cada lletra

Un dels articulistes que m’agrada llegir és en Màrius Serra. Sobretot les seves elucubracions a l’entorn de les paraules i del llenguatge, de les traduccions, etc. les trobo delicioses i, sovint, em fa riure amb els seus jocs de paraules.

Realment, en un escrit, cada lletra és important. Si falta una lletra, si està de més o si es troba en el lloc equivocat, pot comportar confusions. No diem si, a més a més, després es tradueix l’escrit a altra llengua!.

Això ve a cap perquè avui he passat per davant d’un restaurant -ep! he passat per davant, que jo sóc carmanyolarire- i he pogut llegir en aquelles pissarres que posen al carrer per informar del menú del dia, que d’entre els segons plats que oferien hi havia “Fillet de bou”.

Anem a veure, “fillet”?... i de “bou”?. La vaca, el toro o el bou, quan són “fillets”, són vedells, no?. Llavors què ens ofereixen? “vedell de bou”?. No, no deu ser això.

Fem l’anàlisi a partir del “bou”. El bou és, habitualment, un toro castrat, llavors, com ha pogut tenir un “fillet”?. Ens ofereixen, tal vegada, “fillet” d’un toro que, posteriorment ha estat castrat?. Si és el cas, deu ser castrat de fa poc, perquè en cas contrari, el fillet ja seria un fill. És a dir, que seria un bou o un toro, però no pas un “fillet”. D’altra banda, la persona que ha confeccionat la carta, com pot saber no només qui és el pare del “fillet”, sinó que a més ha estat castrat de fa poc?... Encara més, ens posaran al plat el “fillet” sencer?...

Bé, tot això m’ha portat a pensar que, senzillament, sobrava una –l- i que el que realment posarien al plat dels clients que ho demanessin seria “filet de bou”.

Com deia, cada lletra és important. Mireu, sinó: tripartit / tripartits / tripatir. En el primer cas, ens trobem davant el que el govern diu que és. El segon mot reflexa la realitat. El tercer és el resultat per al conjunt de la ciutadania, si més no fins que arribin a tripetar.

Salut!