CRÒNIQUES COLONIALS

Manllevo el títol d’aquesta meva primera intervenció a la Trama, de les crítiques i afinades anàlisis que en Manuel de Pedrolo va publicar en un recull d’articles a l’inici de la dècada de 1980. En aquesta obra, Pedrolo dibuixava les relacions i el paper de Catalunya respecte Espanya com els existents entre una colònia i l’Imperi a qui pertany.

Fa alguns dies vaig haver d’anar a la Metròpolis, és a dir a la capital de l’"imperi". Al migdia, tot fent temps abans d’una reunió se’n va acudir veure les notícies a l’habitació de l’hotel. Ja que la resta de canals de l’imperi arriben a les colònies, posats a escollir vaig provar una cosa nova: la tele local de la metròpolis, allò que seria "la seva". Després dels titulars que obrien el programa, la primera notícia destacada –i en molt- va ser el greu problema en què s’enfronta el sector turístic de l’Imperi per culpa que a les colònies s’entesten en fer servir el seu idioma en la retolació de carreteres i establiments comercials. Va començar parlant algun representant dels empresaris del sector explicant la "mala imatge" que es dóna de l’Imperi amb aquest garbuix de llengües, que pot malmetre el sector turístic, just ara que ens trobem en un moment de crisi generalitzada.

Aquesta suposada notícia –ja que de fet no n’hi ha cap-s’ampliava amb un rigurós reportatge de camp. L’escenari: Sitges. Hi arribava un cotxe amb un reporter i una veu en off explicava que clar, volen arribar al centre del poble i no hi podien perquè el rètol en què es topaven deia: "Centre Vila". Confesso que en aquest punt vaig pensar que m’havia confós; que no era el telenotícies de telemadrid, sinó un programa d’humor (tipus "alguna pregunta més"). Perquè en el fatídic rètol de carretera que no permetia a un suposat turista arribar al centre del poble, al costat del "Centre Vila" hi havia aquell típic punt negre amb un cercle extern. No cal ser massa viatjat com per a interpretar el significat d’un símbol absolutament estès internacionalment i que permet arribar al centre de Moscou encara que només parlis, posem per cas castellà, i que creguis que el cirílic és un nou mètode anticonceptiu basat en el suplici. Però no, no era cap broma i una reportera –que per cert no podia ni volia amagar el seu accent català- s’omplia la boca de les coses que no gaudirein els turistes per culpa de no utilitzar la llengua imperial i retolar els comerços en vernacle. Es clar, a la "panaderia" només hi arribaven per l’olor del pa, ja que al rètol hi deia "Forn de Pa", i mira que posar "entrepà" en comptes de "bocadillo"? A veure si es moririen de gana, ja que tampoc interpretarien que significa "El racó del bon menjar". La perplexitat en què mirava el reportatge ha fet que no recordi més exemples, que n’hi havia. El muntatge incloïa, a més, imatges d’un anglès parlant en castellà i dient que perquè les coses no s’escrivien en castellà si ell estava a Espanya (les colònies formen part de l’imperi) i un immigrant espanyol que reia perquè "bocadillo de queso" es deia, allà a les colònies on ell havia anat a parar, "entrepà de formatge"; tot això barrejat amb talls de la signatura del pacte del Tinell i una postil·la referida a les lleis balears que obliguen que les cartes dels menús estiguin també en vernacle.

Però, quina era la notícia? Perquè si la notícia era que uns ciutadans que tenen una llengua escriuen els rètols amb ella, ja m’explicaràs. Una ganga per als reporters que poden viatjar a Polònia per filmar rètols on en comptes de bocadillo hi digui banka i, al costat, un autocar amb turistes de Madrid fent cua pensat que poden anar a treure diners amb la tarja de crèdit.
I és que no hi havia notícia, sinó simplement adoctrinament i ganes de fomentar la mala llet contra les colònies. Tot plegat, insistim, en més de 3 minuts i obrint el telenotícies migdia. I és que a la Metròpolis ja tenen els nassos plens. Que una cosa és que els indis de les colònies facin gràcia amb les seves plomes i una altra que es creguin que són algú i tenen drets. Qui s’han cregut que són aquells per a escriure coses que no podem ni volem entendre els ciutadans de primera –és a dir els habitants de l’imperi? I aquí, a les colònies, encara hi ha gent que pensa que tenen raó. Recordo encara amb estupefacció el dia de la inauguració d’un gran centre cultural d’aquells moderns i tal de Barcelona, on tot estava previst que fos bilingüe (és tant progressista no quedar-se només amb el català!), encara que hi digues: Centre de Documentació/Centro de Documentación i –us ho juro- WC /WC.