Fa anys que es parla del canvi climàtic sobre la base d'informes de tots els colors i tendències. N'hi ha de tremendament alarmistes que ens vaticinen una catàstrofe imminent, altres matisen els efectes del suposat canvi i fins i tot n'hi que el neguen. Els informes científics, com qualsevol altre cosa, poden ser tendenciosos i s'inclinen cap una banda o altra segons la font de finançament de l'estudi.
Fa mesos que els polítics i els mitjans informatius ens espanten amb la catàstrofe que representarà l'anunciat canvi. Ens donen dades que la majoria de la gent no sap interpretar: la temperatura mitja del planeta pujarà 5ºC en els propers 100 anys, el mar pujarà 55cm (ja és filar prim, eh?), no sé quantes illes del Pacífic quedaran sota l'aigua, no se sap quantes espècies desapareixeran... tot plegat amanit amb una tètrica visió del futur que ens espera. L'altre dia un diari recolzava el negre panorama amb unes gràfiques de la temperatura mitja de diversos punts de la terra durant el darrer segle. Les vaig mirar atentament i, sense altres dades a la ma, es dedueix que la temperatura del planeta no deu pujar per les emissions de CO2 perquè manté un ritme constant entre 1900 i 1940, s'estabilitza entre 1940 i 1970 i puja amb un fort pendent des dels 70s al 2000. 
Davant d'això tota la fauna de polítics, gurús mediàtics i ecologistes de cap de setmana s'ha posat a cridar la necessitat de reduir les emissions de CO2 a l'atmosfera per, com hem sentit a dir, "evitar el canvi climàtic". Han aconseguit que la gent s'espanti per una cosa que segurament no veurà i contra la qual no sap molt be què fer. La nostra capacitat de limitar l'emissió de CO2 es limita a anar menys en cotxe, poca cosa més. La resta està en mans de les grans indústries, dels governs i d'algú altre que no conec.
La pregunta és: - I ara que ja estem espantats i amoïnats, que fem? Millor dit, que fan? Que faran els poders econòmics i polítics, a part de posar-nos la por al cos? De moment proposen ximpleries com apagar el llum 5 minuts per protestar (contra qui?) i fer els cotxes més cars per reduir el consum, en lloc de fabricar cotxes d'una potència adequada a les necessitats d'ús. Diguem que no cal un cotxe de 250 cavalls amb tracció a les quatre rodes per portar els nens a l'escola i anar al xalet de la Cerdanya el cap de setmana...
El canvi climàtic, si se'n pot dir així, té cicles molt llargs. Suposant que ara mateix aturéssim TOTES les emissions industrials i d'automoció, la inèrcia del canvi duraria, pel cap baix, 500 anys. És a dir, està molt be que tractem de contaminar menys, però hem d'assumir que si arriba un canvi en el clima, aquest se'n ve a sobre. INEXORABLEMENT.
Si els responsables de la cosa pública tinguessin dos dits de front (que no és el cas) s'haurien de plantejar dos tipus d'accions, unes encaminades a limitar la contaminació, però altres per adaptar la vida a la nova situació,. que a mig termini és irreversible. Per exemple, com es subministrarà aigua a Catalunya sabent que els recursos propis minvaran? Caldria que es posessin a considerar què s'ha de fer: dessaladores?, transvasament del Roïna?, estalviar en el consum agrícola (que, per cert, és el 80% del total) estimulant altres cultius o altres sistemes de rec?
Però això va més enllà de la propera campanya electoral.
Entrades
3 comentaris:
Hola,
aquest, com molts altres temes que es debateixen actualment està aiguat pels interessos político-econòmics de sempre. Jo el que més em pregunto és quin càlcul fan els "científics" per determinar quants graus pujarà la temperatura, o quants cm. pujarà el nivell del mar, si s'asseuen a debatir si un planeta es pot calificar com a tal, o ha de ser "planetapetit".
L'altra cosa és que, com en el reciclatge, al final qui té la culpa és el ciutadà normal, només per nèixer, i ha de cuidar el reciclatge i les seves emissions de CO2, mentre la merda de les empreses i les noves indústries sense regulació d'emissions s'envien a Àsia, on no hi han regulacions medioambientals... però jo crec que desde Àsia es contamina el planta igual no?
El més desolador és que davant d'un problema real, ja no nomes el del escalfament, sino tambe, per exemple, la mes que previsible escassetat de recursos energetics, la actitut de tothom, i aixo vol dir tothom, es la de autoexculpar-se de la responsabilitat i de renunciar de soritda a fer res per minorar el problema: pels USA el remei a l'escassetat de petroli es robar-lo als iraquians, pels occidentals de peu qualsevol minoracio del nivell de vida es anatema, i la "deleguen" en qualsevol altre, preferiblement ric i poderos. Aixo s'ensorra. Per cert, avui s'ha ensorrat un troç del tunel de Viella. Els esquiadors de Baquiera deuen estar que trinen. A la resta sen'ns refot.
darthmike i anònim, gràcies per les vostres contribucions:
pel que jo sé, els científics extrapolen la corba d'oscil.lació de la temperatura i en funció d'això avaluen la quantitat de gel que es fondrà, que serà aigua que anirà a parar al mar. Això ha passat diverses vegades al llarg de la història geològica de la terra.
La temperatura de la terra ha variat molt al llarg dels temps i parlar d'un canvi climàtic requeriria (en rigor) tenir dades dels darrers milenis, dels quals només se'n tenen indicis, no dades.
En qualsevol cas, sembla evident que estem en un periode de pujada de la temperatura, sigui causada per l'home (que semla que si) o per altres causes (com les taques solars, per exemple).
Però com que nosaltres som aqui (vull dir l'home) i volem seguir-hi estant, el llògic seria plantejar-se com estalviar recursos (energètics, d'aigua, etc.) en paral.lel a contaminar menys. Però l'estalvi de recursos no ve per convencer al ciutadà que vagi en tren en lloc de cotxe o que es dutxi en lloc de banyar-se (que també). L'estalvi ha de centrar-se especialment en els gran consumidors d'aigua (agricultura), energia (industria), alhora que preveure com compartir recursos amb els veins (El Roïna té excés d'aigua, per exemple).
Tot plegat una operació a 20 anys vista, massa pels polítics de vol gallinaci que tenim...
Publica un comentari a l'entrada