diumenge, 21 de març del 2010
Un altre post...
Publicat per
marius
a les
20:37
13
comentaris
dilluns, 1 de febrer del 2010
La sopa d'all...

Mireu aquestes imatges:
La primera mostra les vies romanes a Hispania. Fixeu-vos en el traçat, paral·lel a la costa mediterrània, des de Càdis als Pirineus.
La segona, correspon a la Via Domitia, continuant l’anterior, sempre paral·lelament a la costa, endinsant-se poc després fins arribar a Ginebra.
Observeu atentament la tercera: no és altra cosa que la proposta actual de corredor mediterrani europeu.
Com veureu, hem tardat molt -de fet més de dos mil anys- a redescobrir els clàssics que, pel que es veu, tenien més visió econòmica, comercial i europea que els nostres pseudopolítics actuals.
En tot cas, confiem que, per dibuixar els traçats, no s’hagi encarregat cap estudi, naturalment caríssim i extern, des de cap dels governs que ens maregen.
Publicat per
cobaltina
a les
11:31
3
comentaris
divendres, 22 de gener del 2010
La Trinitat
Els nostres actuals Consellers ja ens tenien acostumats a la bi-personalitat. En tenim diversos exemples de fer o dir coses avui i exactament les contràries demà, tot argumentant que en un cas es fa o es diu en nom del partit i l’endemà en nom del Govern, o a l’inrevés.
Aquesta esquizofrènia és la que va permetre al Sr. Carod viatjar a Perpinyà en representació d’ERC, mentre que l’aleshores Conseller en Cap i President de Catalunya en funcions, no anés enlloc. També, durant la discussió de la Llei d’Educació, va permetre que els representants d’ICV tinguessin divergències amb els del PSC i d’ERC, però cap diferència al sí del Govern.
Ara el Conseller Huguet ens ha regalat una nova possibilitat: la de parlar a títol personal.
Per edat, em va correspondre estudiar en el que s’anomena l’escola franquista. A la que jo anava, déu n’hi do! el que ens saltàvem, però recordo que les classes de religió eren obligatòries. En aquelles èpoques i en aquelles classes, ens explicaven allò de l’ésser únic i les tres personalitats... i tampoc vaig entendre ni un borrall.
Publicat per
cobaltina
a les
12:17
2
comentaris