Màrqueting directe

Hauria de sortir més a passejar. Escoltat aquest matí a un venedor de cupons de l’ONCE:

“Copa, Lliga i Champions!/ és una passada en una temporada/ Copa, Lliga i Champions!... Para hoy para hoy, si no compras los cupones, no te tocan los millones. Si no compres els cupons, no et toquen els milions. Dónde está esa ilusión?. Copa, lliga i Champions! És una passada.....”.

He estat a punt de fer dues coses: una comprar un cupó, cosa que no he fet perquè no ho faig mai. I l’altra avisar el venedor sobre les conseqüències de la seva actuació si fos el cas que passés per allà el president de la SGAE, posem per cas.

No hauria d’escoltar tant la ràdio. Escoltat aquest matí:

“ERC fa un ultimàtum a ZP” A continuació tall de Puigcercós que no puc reproduir exactament, però quelcom semblant a: a l’agost potser arribarà el moment de començar a pensar en la possibilitat de plantejar el concert econòmic.

Com a ultimàtum, no està mal. De fet a l’agost, davant l’amenaça, potser arribarà el moment de que ZP comenci a pensar en la possibilitat d’alguna cosa. Desprès diuen que en ZP se’n fot del finançament.

El fi, cadascú aplica la tàctica de màrqueting que li sembla més adequada al que vol vendre.

Divertimento -7-

M’han posat a la llista
Al quart lloc. Per a més pistes:
Rere la inefable ex-ministra.
I el cartell el comparteixo
Amb el clatell de l’Alejo.

Bordant cap a la dreta
A la gent tenim distreta.
Deserts d’idees concretes,
Invoquem de nou la fe,
Amb més arengues anti-pepé

Sentinella d’Espanya!
A tot allò català: canya!
Retallada a l’Estatut,
Del finançament... tururut!
Atenció, que aquest no enganya.
Ufanós així proclama
Que és aquest el seu programa.

Lamentable situació
Aquesta confrontació.
Dues línies, una direcció.
I, vista la inconsistència,
Votareu en conseqüència?

Gat per llebre

Alguna vegada s’han aturat els nostres polítics a saber què és la política?.

Segons el nostre tan consultat diccionari, la política és la ciència i l’art de governar, que tracta de l’organització i de l’administració d’un estat en els seus afers exteriors i interiors. Ja ho veieu: ciència i art.

Ens trobem doncs, envoltats de científics i artistes capaços, per exemple, de sentir-se orgullosos que l’avi prohibís a casa parlar una determinada llengua. Atenció, no que volgués o obligués a conèixer-ne dues, no: que prohibís parlar-ne una... i això el net ho troba fantàstic.

Científics i artistes capaços, per exemple, de pretendre esperonar la població a implicar-se en les eleccions europees amb un cartell contrari a ex-dirigents que res tenen a dir hores d’ara i a dirigents com ara el polonès –el qual la majoria no sap ni qui és- i l’italià –al qual, al marge que es desqualifica tot sol, ZP li deu la presència a la propera reunió del G-noséquè-. És curiós que, en canvi, no aparegui l’actual president francès que tampoc és d’esquerres però no gosen, o en Blair, que també formava part de la foto de les Açores (ai! que aquest no és de dretes!). O amb un altre cartell que diu “Contra la crisi de la dreta, solucions d’esquerra”, oblidant que l’esquerra està en la segona legislatura continuada de manar, allà i aquí.

Científics i artistes capaços de discutir sobre els mapes que apareixen a les tv per informar de la meteorologia, o de vendre’s, presumptament, per un vestit.

Capaços, en fi, de presentar en un debat de política general propostes-conill de barret de mag que esdevenen resolucions-gat mestís i borni i dir que l’han guanyat.

L'amic d'esquerres

Tinc un amic que és molt d’esquerres. És tant d’esquerres que només li agrada llegir, escoltar i veure els mitjans d’esquerres. Tot allò que s’oposi al discurs dominant autodenominat progressista, diu que és de dretes.

El meu amic és tant d’esquerres, que justifica el pacte entre les esquerres i les dretes espanyoles a Euskadi i el pacte entre les dretes i les esquerres a l’Ajuntament de Barcelona pel Castell de Montjuïc. És tant d’esquerres que justificarà el resultat del finançament i el simulacre de traspàs de rodalies. És tant d’esquerres que ha oblidat que no hi ha només un recurs del PP contra l’Estatut.

En definitiva, és tant d’esquerres, que encara no ha perdut la confiança en els actuals dirigents.

Jo, pel que es veu, sóc de dretes.