Ahir dotze diaris de Catalunya van publicar un editorial conjunt, idèntic, a l’entorn de l’Estatut i de la sentència del TC que fa més de tres anys que es pensa.
Crec que l’editorial, pel to i pel contingut era correcte. No vaig saber veure res més que una defensa d’un text legal aprovat pel Parlament, per les Cortes i refrendat en referèndum pel poble de Catalunya.
No vaig trobar cap referència a independentismes ni separatismes. Sí una descripció del que pensen, esperen i senten moltes de les persones que viuen a Catalunya. Del que pensen del TC, si més no de l’actual composició d’aquest Tribunal. Del que esperen del que un dia o altre s’apreciarà, amb més o menys contundència, a la seva sentència: retrocés. I del que senten contínuament a partir de versions esbiaixades i interessades del que som i de com som.
Tanmateix, haig de confessar que no vaig llegir res de nou. Tot el que allà es diu, ho hem escoltat i àdhuc ho hem verbalitzat en altres ocasions.
Què va passar ahir perquè a resposta espanyolista fos tan contundent?. Al meu parer una única cosa: la unitat, una forma d’actuar poc habitual a casa nostra.
L’actuació d’ahir dels dotze mitjans és molt important. Fora bo que servís com a punt de partida d’una altra unitat: la dels polítics.
Malauradament, em sembla que aquesta presenta més dificultats. Exclòs d’aquesta unitat el PP per mèrits propis, hi ha un altre element de desunió, que no és altre que el PSC.
Moltes persones diuen que Montilla ha plantat cara a ZP quan ha convingut. Personalment, l’única plantada que li conec va ser per assumir la Presidència de la Generalitat, el que és el mateix, en interès propi. Cap més. Mirin les hemeroteques i, si troben alguna altra ocasió de divergència, m’ho diguin, si us plau.
divendres, 27 de novembre del 2009
L'editorial
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
La unió dels partits és impossible, entre altres coses perquè el PSC no és altre cosa que una delegació del PSOE. I en matèria d'autonomies, el PSOE i el PP són exactament el mateix. Aquesta setmana, sense anar més lluny, ja han quedat ver veure's i parlar d'això el ZP i en Rajoy.
I és que no dubteu, el 23F va ser un èxit, no pels titelles que van sortir a la tela, però si per altres que el van inspirar (alguns del PSOE, per cert) i van redactar la LOAPA.
I de aquellos barros nos llegan estos lodos, que diuen allà
Però mireu: una editorial (de paper) els ha espantat tant que han reaccionat violentament. La Brunete més, però el ZP es va quedar descol.locat i el Rajoy irritat.
Us imagineu que passaria si un dia fem tots plegats una acció una mica (només una mica) més enèrgica?
Publica un comentari a l'entrada