Història de la Secundina o un conte políticament correcte

La Secundina era una rateta. La segona de dos germans. Els pares, que eren d’esquerres i, com és natural, agnòstics, no van tirar mà del santoral per trobar-li nom. El nom li venia del fet de ser la segona filla. El seu germà es diu Primitiu.

La Secundina vivia, amb els pares i el germà, en un pis. Abans vivien en una petita unifamiliar, però van veure que gastaven massa aigua en regar el petit hort –tot i que estalviaven en la compra de queviures i, a més a més, el feinejar l’hort li anava bé al pare, però això no ho van veure- i es van traslladar a un pis.

La Secundina i el seu germà anaven a una escola pública mixta a la qual assistien rosegadors de diferents races i procedències. Allà els ensenyaven de quin color poden ser les coses que es roseguen i els donaven moltes feines per entretenir els pares a casa.

La Secundina escombrava l’escala els dilluns, dimecres i divendres. Els dimarts, dijous i dissabtes l’escombrava el seu germà aplicant, com és natural, la paritat.

Els pares de la Secundina eren rat i rata una mica vells, però, malgrat el pare no podia caminar, no passaven penúries des de l’endemà mateix que es va aprovar la Llei de la Dependència.

La Secundina no es volia casar, però li hauria agradat trobar un company per compartir una vida ben plena en igualtat de drets i deures. El seu germà ja tenia de company i passat un temps van anar a viure junts.

La Secundina no s’arreglava per agradar els mascles. Ho feia per pulcritud.

Un dia la Secundina estava escombrant l’escala –deuria ser un dilluns- i va passar per allà un gall.
- Què bonica ets, Secundina! Què et vols casar amb mi?
Mal començament, pensà la Secundina, però li digué:
- Primer respon-me: de quin color és el contenidor per llençar el vidre?
- I quina importància té això?

No cal dir que va ser la fi del flirteig del gall.

Un altre dia la Secundina estava escombrant l’escala –deuria ser un dimecres- i va passar per allà un gos.

- Què bé que escombres, Secundina! Què et vols casar amb mi?
Tampoc era un bon començament des del punt de vista de la Secundina, però li digué:
- Primer respon-me: de quin color és el contenidor per llençar el vidre?
- Vermell? –s’atreví el gos, que en realitat no tenia ni idea de tant de dretes que era.

Aquí s’acabà la conversa i la relació.

Hi havia per allà un gat murri, que havia escoltat les dues converses.

Un altre dia la Secundina estava escombrant l’escala –deuria ser un divendres- i va passar per allà el gat murri.

- Bon dia, Secundina! Quan acabis d’escombrar, si vols em dones les deixalles de vidre que les duré al contenidor verd.

Amb el temps la Secundina i el gat anaren a viure plegats. La naturalesa, però, va fer que passés el que havia de passar i sort va tenir la Secundina que havia vist els anuncis contra la violència de gènere!

El gat viu en una altra ciutat i duu un collar que avisa si s’acosta a la Secundina. Fa temps que se li han acabat les piles però, per sort, el gat no ho sap.

La Secundina va tenir un fill per inseminació artificial i va instal·lar un negoci propi. El negoci no va malament, però té deutes. Com que vol fer la seva feina, ha hagut de llogar tres gestories especialitzades en seguretat laboral, llei de protecció de dades i signatures digitals. Pensa però que, quan l’administració li pagui el que li deu, podrà posar-se al dia.

Això sí, la Secundina sempre, sempre, ha votat les esquerres autodenominades progressistes.


PS. Dedicat als Gilipuà d’allà els Pirineus que troben que cal censurar el cartell de Mon Oncle, als d’aquí els Pirineus que hi estan d’acord i a tots els altres intervencionistes morals.