El meu gra de sorra

Voldria contribuir amb el meu gra de sorra a la persecució a la qual està sotmesa ICV i, sobretot, l’Hble. Saura.

Ja he dit en alguna ocasió que no m’agrada aquest Govern i, si n’hagués de destacar algun dels seus socis –com a pitjor-, aquest seria ICV. Per tant, malament anem d’objectivitat...

Permeteu-me, però, recordar temes com ara el Feng-Shui o el bus de l’Estatut com a despeses del Govern tan oneroses com perfectament prescindibles. O el llarg episodi de la sequera que, per decret, s’ha clos recentment. O, molt més proper en el temps, la recent aprovació per part del Govern d’una partida, importantíssima en valors absoluts i relatius, per a noves experiències tipus bus de l’Estatut, que es veu que jo no, però el Sr. Saura sí que ho va trobar profitós.

Podem parlar de la presència del Conseller en alguna manifestació per –diu- imperatiu ètic –a mi m’ha semblat més aviat estètic, amb performance inclosa-. Cal recordar que en una d’anterior es va mantenir al marge perquè –deia- havia de vetllar per la seguretat... etc.etc...

Vull comentar ara el tema de la velocitat en les vies d’accés a Barcelona. En sóc persona afectada: cada dia entro a la Ciutat per l’autovia de Castelldefels. El meu tram en aquesta via comporta uns 4-5 panells d’aquests de velocitat variable. Avui he trobat, per aquest ordre, indicacions de 80-60-80-70.

Cal tenir present que entre un i altre panell hi ha menys d’un minut. Algú pot, raonablement, convèncer-me (1) que aquest estira-i-arronsa del velocímetre serveix per a alguna cosa? (2) que en 3 Km ( que és la distància aproximada entre el primer i el darrer panell) cal canviar quatre vegades la velocitat per millorar l’accés a la Ciutat? (3) que no hi ha algú que està jugant amb mi a base de tocar botons?. Em conformo amb una resposta raonable a qualsevol dels tres aspectes.

Hi ha comentaristes que aquests dies, arrel del tema velocitat, incideixen en el fet que un partit amb poca representativitat pugui imposar determinades actuacions al conjunt de la ciutadania. L’argument és que el que es pretén és acontentar l’electorat, no pas la ciutadania. Crec que s’equivoquen. El Sr. Saura & Cia s’han empassat les coses amb les quals no s’hi juga –llegeixi’s Bracons, la MAT, el tercer cinturó-. Aquest assetjament al ciutadà –la part dèbil- és la compensació a aquelles altres coses que han trobat la negativa per resposta. Ve a ser com aquell nen que li diuen no a la moto i li regalen la bike...., que també té dues rodes.

Perquè, si no volem contaminar, no ens posem amb el sector de la indústria de l’automòbil?. Perquè no vetllem per la contaminació industrial?. Perquè sempre ho ha de pagar tot –TOT- el ciutadà de-a-peu?

Que em perdonin, doncs, el Sr. Saura, la Sra. Camats i tots aquests de l’esquerra de debò, però em sembla que la seva és una política d’arbitrarietats enllaçades una darrera d’altra, amb l’explicació que ens volen salvar i volen salvar el món.

La meva àvia ja deia que els extrems es toquen, avui he escoltat que en Bush va dir en una conferència de premsa ahir –no sé si deixava que els periodistes preguntessin en acabar- que “hem fet més segura la nació i més lliure el món”. Tinc la impressió que quelcom semblant podria dir en Saura quan, espero que d’aquí poc, plegui.