CRÒNIQUES COLONIALS

Manllevo el títol d’aquesta meva primera intervenció a la Trama, de les crítiques i afinades anàlisis que en Manuel de Pedrolo va publicar en un recull d’articles a l’inici de la dècada de 1980. En aquesta obra, Pedrolo dibuixava les relacions i el paper de Catalunya respecte Espanya com els existents entre una colònia i l’Imperi a qui pertany.

Fa alguns dies vaig haver d’anar a la Metròpolis, és a dir a la capital de l’"imperi". Al migdia, tot fent temps abans d’una reunió se’n va acudir veure les notícies a l’habitació de l’hotel. Ja que la resta de canals de l’imperi arriben a les colònies, posats a escollir vaig provar una cosa nova: la tele local de la metròpolis, allò que seria "la seva". Després dels titulars que obrien el programa, la primera notícia destacada –i en molt- va ser el greu problema en què s’enfronta el sector turístic de l’Imperi per culpa que a les colònies s’entesten en fer servir el seu idioma en la retolació de carreteres i establiments comercials. Va començar parlant algun representant dels empresaris del sector explicant la "mala imatge" que es dóna de l’Imperi amb aquest garbuix de llengües, que pot malmetre el sector turístic, just ara que ens trobem en un moment de crisi generalitzada.

Aquesta suposada notícia –ja que de fet no n’hi ha cap-s’ampliava amb un rigurós reportatge de camp. L’escenari: Sitges. Hi arribava un cotxe amb un reporter i una veu en off explicava que clar, volen arribar al centre del poble i no hi podien perquè el rètol en què es topaven deia: "Centre Vila". Confesso que en aquest punt vaig pensar que m’havia confós; que no era el telenotícies de telemadrid, sinó un programa d’humor (tipus "alguna pregunta més"). Perquè en el fatídic rètol de carretera que no permetia a un suposat turista arribar al centre del poble, al costat del "Centre Vila" hi havia aquell típic punt negre amb un cercle extern. No cal ser massa viatjat com per a interpretar el significat d’un símbol absolutament estès internacionalment i que permet arribar al centre de Moscou encara que només parlis, posem per cas castellà, i que creguis que el cirílic és un nou mètode anticonceptiu basat en el suplici. Però no, no era cap broma i una reportera –que per cert no podia ni volia amagar el seu accent català- s’omplia la boca de les coses que no gaudirein els turistes per culpa de no utilitzar la llengua imperial i retolar els comerços en vernacle. Es clar, a la "panaderia" només hi arribaven per l’olor del pa, ja que al rètol hi deia "Forn de Pa", i mira que posar "entrepà" en comptes de "bocadillo"? A veure si es moririen de gana, ja que tampoc interpretarien que significa "El racó del bon menjar". La perplexitat en què mirava el reportatge ha fet que no recordi més exemples, que n’hi havia. El muntatge incloïa, a més, imatges d’un anglès parlant en castellà i dient que perquè les coses no s’escrivien en castellà si ell estava a Espanya (les colònies formen part de l’imperi) i un immigrant espanyol que reia perquè "bocadillo de queso" es deia, allà a les colònies on ell havia anat a parar, "entrepà de formatge"; tot això barrejat amb talls de la signatura del pacte del Tinell i una postil·la referida a les lleis balears que obliguen que les cartes dels menús estiguin també en vernacle.

Però, quina era la notícia? Perquè si la notícia era que uns ciutadans que tenen una llengua escriuen els rètols amb ella, ja m’explicaràs. Una ganga per als reporters que poden viatjar a Polònia per filmar rètols on en comptes de bocadillo hi digui banka i, al costat, un autocar amb turistes de Madrid fent cua pensat que poden anar a treure diners amb la tarja de crèdit.
I és que no hi havia notícia, sinó simplement adoctrinament i ganes de fomentar la mala llet contra les colònies. Tot plegat, insistim, en més de 3 minuts i obrint el telenotícies migdia. I és que a la Metròpolis ja tenen els nassos plens. Que una cosa és que els indis de les colònies facin gràcia amb les seves plomes i una altra que es creguin que són algú i tenen drets. Qui s’han cregut que són aquells per a escriure coses que no podem ni volem entendre els ciutadans de primera –és a dir els habitants de l’imperi? I aquí, a les colònies, encara hi ha gent que pensa que tenen raó. Recordo encara amb estupefacció el dia de la inauguració d’un gran centre cultural d’aquells moderns i tal de Barcelona, on tot estava previst que fos bilingüe (és tant progressista no quedar-se només amb el català!), encara que hi digues: Centre de Documentació/Centro de Documentación i –us ho juro- WC /WC.

Sr. Miguel Sebastián:

Carta tramesa al ministre d'industria Sr. Miguel Sebastián, la Trama espera ansiosa la seva resposta

_______________________________

Querido Sr. ministro:

En los últimos días he leído en los periódicos su intención de perseguir a las operadoras de internet que no ofrecen le velocidad de conexión que tienen contratada con el usuario. Me satisface su intención y le felicito, aunque sobre la base de la experiencia de las relaciones entre los gobiernos y las mencionadas compañías, permítame mantener un ápice de duda sobre la eficacia de su persecución, que me temo que no será, ni de lejos, tan implacable como la que su mismo gobierno ejerce sobre los ciudadanos en sus relaciones con la administración.

Usted debe saber que la publicidad de muchas de estas compañías es engañosa en el sentido que ofrecen velocidades de conexión que no están en condiciones de dar, aunque no se si es competencia de su ministerio o para esto debería dirigirme a otro negociado de la administración.

Volvamos a los contratos: como se le supone una persona informada, usted sabe que una vez contratada la línea, la velocidad de conexión suele estar MUY por debajo de la que consta en el contrato prestación de servicios. Y por tanto, felicidades de nuevo por su loable intención de tratar que estas empresas suministren, al menos, el 80% de lo que firman en el contrato. ¿Quiere ello decir que la política del ministerio de industria es hacer cumplir el 80% de los contratos, en general?.

Si ello es así, le agradeceré que en el próximo consejo de ministros tenga a bien preguntarle a su compañero ministro de hacienda si en la próxima declaración de renta puedo liquidar el 80% de la cuota. Y aquí al lado, mi amigo González que administra una pequeña empresa que va tirando adelante como puede, me pide que también le comente al colega de hacienda si eso vale para el impuesto de sociedades, ya sabe, sólo el 80% como las compañías esas de internet.

A la espera de sus gratas noticias, aprovecho la oportunidad para testimoniarle mi consideración más distinguida,

Mesures de seguretat

De tots és conegut l’increment experimentat els darrers anys pel que fa a accidents de trànsit per part de motoristes.

Tinc la impressió que una de les causes és el major nombre de motos que circulen arrel de la possibilitat de conduir-ne fins a determinada cilindrada amb el carnet de cotxe. De fet, quan es va fer pública aquesta normativa, ja varem ser moltes les persones que varem pronosticar aquesta conseqüència. Conseqüència lògica d’altra banda: si hi ha més motos circulant, n’hi haurà més d’implicades en accidents.

Sens dubte el fet de viatjar en moto comporta perills addicionals als normals en qualsevol accident o contratemps. No tens la protecció metàl·lica d’altres vehicles i, per tant, tu mateix ets el para-xocs. Tampoc l’equilibri del vehicle és tan estable com si circules amb quatre rodes. I, us ho asseguro: quan plou, et mulles.

Tot i això, hi ha gent que gaudeix de la moto, tant per la comoditat que comporta en els desplaçaments per la ciutat, com per la diferent manera de viure un viatge de més envergadura.

Formo part d’aquest col·lectiu i m’ho passo d’allò més bé sortint de cap de setmana a passejar per qualsevol indret de Catalunya o dedicant part de les vacances a viatjar en moto per terres una mica més llunyanes.

Habitualment els motoristes solen utilitzar carreteres secundàries per als seus desplaçaments o passejades. No cal dir que és molt més divertit que no pas les autopistes.

La meva experiència en aquest sentit m’ha demostrat fins a quin punt les carreteres, sobretot aquestes més secundàries, estan pensades per a vehicles de quatre rodes. Potser fora més adequat dir que el seu grau de no-conservació està pensat per a vehicles de quatre rodes.

Forats al ferm, esquerdes i bonys increïbles, restes traïdores de graveta o de sorra, graons a les vores, ... són algunes de les traves que et pots trobar i que, si un cotxe o un camió ni tan sols les detecta, requereixen habilitat, i en alguns casos gran perícia, per conduir la moto.

Un dels aspectes que des de fa temps és motiu de queixa per part dels motoristes és la qüestió de les tanques metàl·liques –els coneguts “quitamiedos”-, el disseny dels quals s’ha demostrat extraordinàriament perillós. Hi ha estadístiques que xifren en el 20% les morts de motoristes a conseqüència d’aquestes tanques.

Cal dir que ja existeix més d’un disseny alternatiu que evitaria moltes de les morts i amputacions que ara es produeixen. Cal dir també que no es tracta d’una obra de gran pressupost, tanmateix, ara per ara, no sembla aquesta una prioritat, és més, no sembla ni una previsió a llarg termini per part de les nostres administracions.

Jo pensava que la qüestió era que els nostres dirigents no estaven gens preocupats pels motoristes i que per això no hi perdien ni un minut.

Ahir però, vaig escoltar a les notícies que els monjos budistes del Garraf han dissenyat un casc que al seu interior reprodueix simbologia d’aquesta religió. Sembla que és molt útil, ja que posa en contacte la ment i una font d’energia, i així el motorista queda imbuït de pau oriental. Com a conseqüència d’aquesta espècie de feng-shuy “motard” tindrem menys accidents.

Aquest casc, naturalment, es ven i a la presentació propagandística va ser-hi present ni més ni menys que el Director General de Tràfic. Ignoro si ara faran cascos amb la Moreneta o amb la Blanca Paloma.

En tot cas m’ha tranquil·litzat saber que els nostres dirigents sí que es preocupen pels motoristes. Tal vegada, quan hagin acabat amb els cascos dedicats a les diferents confessions existents al nostre País, començaran a mirar-se el tema de les tanques.

Recordeu...?

Recordeu el post del 13 de maig d'enguany "Les coses són el que semblen?..."

Doncs tot i que ha passat temps, hi ha algú que ha arribat a conclusions semblants. Veieu

La publicitat

Habitualment les empreses, les marques, solen fer publicitat dels seus serveis anunciant allò que ofereixen.

Així, per exemple, és habitual en aquestes dates que les empreses turístiques i agències de viatges pronostiquin descans i diversió en llocs i paisatges paradisíacs. Paral·lelament, les empreses de telefonia ofereixen més cobertura arreu i l’aplicació de les noves tecnologies per mantenir-nos comunicats amb el món des d’allà on sigui.

Els supermercats ofereixen millors preus –coses de la crisi-, i les botigues les rebaixes més impressionants.

Per això hi ha alguns anuncis que em criden l’atenció. Per exemple, a Barcelona hi ha algun taller que anuncia “pinchazos las 24 horas”. Que dius, entro amb el cotxe bé i em punxen les rodes? (això sí, sigui l’hora que sigui). Hi passo cada dia davant d’un d’aquests i sempre m’ha fet gràcia. És com si al restaurant, en comptes d’anunciar-te “plats combinats” o “cuina de mercat”, et diguessin: “gana”.

Avui, però, he trobat un cartell que m’ha descol·locat. En una furgoneta de “Renfe” deia: “servicio de averías”. Què m’estan dient exactament? Són com els de les punxades? o , és un servei que tenen muntat exclusivament per a rodalies?
________________________________

NOTA al marge: aprofito per atreure l’atenció respecte de la qüestió lingüística. Els rètols que he reproduït en castellà estan així originalment i ni l’amo del taller ni el servei de Renfe es senten perseguits.

Divertimento -4-

Dies fa, però no ho he oblidat.
Ai!, aquells temps passats,
No volien ni tous ni moderats
I l’Acebes, que llavors manava,
Em posà de president regional
Lúcida decisió! A Madrid saben què ens cal!

Sacsejats pels resultats aquí,
I en l’oposició altra legislatura,
Resulta que ara el partit
Emana moderació i mesura.
Recullo l’ordre! (Vull seguir remenant l’olla).
Alberto també, i som massa colla!

Des de Gènova (la de Madrid, no a Itàlia)
Acordaren que al PePeCé
No hi ha lloc per bicefàlies.
I que calia, de cara al Congrés,
Elaborar des de la seu nacional
La millor candidatura, la ideal.

Si la cúpula així ho opina,
I no seré jo qui ho discuteixi,
Rellevat seré per la gironina.
En resum, pels que a votar acudeixin,
Res de Fernàndez ni Sirera
Alícia o, qui gosi, la Nebrera

Comunicat del president a la ciutadania

De tots és coneguda, ell mateix ho diu, la tendència del nostre president pels “fets i no paraules”.

Fidel a aquest principi, el Molt Honorable no és procliu a l’expressió oral o escrita, tanmateix, en moments com els actuals en els quals una gran majoria dels ciutadans d’aquest país pateix per un o altre problema (1), el president s’ha decidit a publicar un article en diumenge (dia de la setmana amb més venda de diaris) a La Vanguardia (diari de més tirada a Catalunya).

_________________________________

(1) Feu l’exercici de mirar departament per departament de la Generalitat i veureu que no n’hi ha ni un que no tingui actualment un problema important a resoldre. Per ordre alfabètic: des d’Acció Social i Ciutadania (retard vergonyós de tot el que fa referència a l’aplicació de la Llei de Dependència) fins a Treball (increment continuat de l’atur)