El mes de novembre de l’any 2006 es va aprovar al Congrés dels Diputats la Llei de la Dependència amb els vots del PSOE (inclòs, com sempre, el PSC), PP, IU-ICV, ERC, i algú més. I els negatius de CiU i PNV i no recordo si algú més.
Aquell dia es van dir a Las Cortes moltes coses que ara vull recordar. Em centraré en els partits amb representació parlamentària pròpia, per no allargar –tot i així serà un xic pesat, però em sembla que val la pena-, tot citant textualment alguna de les coses que es van dir.
Dit per la representant d’IU-ICV. “...Con esta Ley nuestro país pasa a ser un Estado moderno, pues se acerca a los países europeos más avanzados al incorporar los derechos humanos de tercera y cuarta generación [...] Además hay un capítulo específico de financiación del sistema por las administraciones públicas, que garantiza una financiación suficiente [...] Por tanto, señorías, hoy empieza una nueva etapa de derechos sociales reconocidos [...] Hoy es un gran día y, al menos nosotros, lo vamos a celebrar”.
Dit pel representant del PNV: “Usted (es refereix a ZP) sabe que el legislador estatal no tiene título competencial para regular esta materia [...] invasión masiva de las competencias autonómicas, que son exclusivas en materia de servicios y asistencia social [...] imputándonos a algunos que utilizamos falsos dilemas, como que defendemos la competencia en contra de la defensa del dependiente o de la pobreza, falso dilema conceptual o intelectual porque precisamente la desentralización o la creación de un estado compuesto es para mejorar la atención a los dependientes [...] Esta Ley no es buena, no va a solucionar los problemas de los dependientes y la tendremos que corregir en un futuro próximo·”
Dit pel representant d’ERC: “Salimos satisfechos [...]En un momento histórico en que la ideología neoconservadora pretende abrirse camino con los cantos de sirena del individualismo como valor en alza en nuestra sociedad, manifestamos nuestro rechazo a iniciativas que en forma de enmienda de la derecha han pretendido alterar en el Senado ...[...] Frente a este modelo, se alza el nuestro, el basado en el servicio público que se desprende de la acción del Estado, que debe garantizar ... Estado que protege .... [... ] Es una Ley progresista que fue concebida bajo un criterio de izquierdas [...] permitirá que, de una vez por todas, en Catalunya .... reciban aportaciones económicas hasta ahora olvidadas [...] Ha nacido un nuevo derecho social .....Celebramos que exista esta nueva Ley”.
Dit pel representant de CiU: “...lo que el Senado ha sido incapaz de resolver ... el encaje constitucional de esta ley y la financiación de estas políticas.[...] Se sienta un precedente que vacía de contenido al competencia exclusiva en materia de servicios sociales de Catalunya ...condiciona en Estatuto de autonomía [...] se nos explica que permite configurar el cuarto pilar del estado del bienestar, y en cambio se opta por un sistema de financiación que no es el mismo en el que se basa el de la educación y de la sanidad ... No se opta por integrar en el sistema de financiación general una necesidad de gasto asociada para que las comunidades autónomas puedan financiar estos servicios...Los territorios con costes más elevados de los servicios sociales van a tener que poner más dinero de sus bolsillos [...] en estas condiciones ...ni garantizamos el caràcter universal de la ley [...] Creo señorías, que la retórica con la que ustedes adornan la ley, una retórica de corte progresista, no se acompanya con el contenido material de la ley; que las expectativas que han generado a lo largo de estos meses se van a ver frustradas durante las próximas semanas, entre otras cosas , porque todo el mundo sabe que esta ley durante 2007 va a ser inaplicable”.
Dit pel representant del PP: “...Con las enmiendas de nuestro grupo hemos impedido en el Senado la depuración nacionalista [...] el Gobierno no tiene los pies en la tierra si considera que ese dinero (400 milions d’euros) es suficiente para afrontar una ley de estas características [..] Nosotros hemos dicho siempre que el libro blanco habla de 3 millones de personas dependientes. Se quedan cortos, se lo hemos dicho...”
Dit pel representant del PSOE (i PSC): “... dar satisfacción a una necesidad de las personas que en este pequeño paraiso de nuestra Europa social.... un derecho que la gran mayoría de la humanidad no alcanza siquiera a soñar... La senda de modernización emprendida en nuestro país con el Gobierno socialista a la cabeza [...] hoy supondrá una inversión de cerca de 13.000 millones de euros por parte de la administración central, 25.000 si contamos todas las administraciones.[...] ningún ciudadano dejará de ser atendido por falta de recursos...”
Dit per ZP en persona: “Más de un millón de personas son los destinatarios de esta ley [...] grande es también su impacto laboral porque en los próximos 10 años van a crearse más de 300.000 empleos [... ] Es también un compromiso cumplido .... y siempre que se cumple un compromiso de trascendencia y de alcance se dignifica la democracia, la vida pública y esta Cámara”.
Coses com aquestes es van dir al Congrés dels Diputats a novembre de 2006. Avui, gairebé dos anys després, faig un repàs d’alguns titulars i declaracions d’aquests darrers dies:
La Consellera Capdevila: “no hem de renunciar a la llei de Dependència però potser l’haurem d’adequar” (Pronosticat per CiU i PNV fa dos anys)
La mateixa Consellera: “a Catalunya hem d’atendre més persones de les que havíem previst” (dit pel PP esmentant, a més a més un llibre blanc)
Montilla, per al seva banda, ha argumentat la falta d’un finançament suficient que permeti el desplegament de la norma per part de les autonomies (dit per CiU i pel PNV, era un dels arguments del vot negatiu).
Carme Figueras, portaveu adjunta del PSC al Parlament va plantejar posposar les ajudes a persones amb menor grau de dependència tenint en compte les limitacions de finançament de la pròpia llei i, fixeu-vos :”cal revisar els mecanismes de finançament de la llei i, probablement, si estem parlant d’un dret universal igual que la salut, les pensions o l’educació, haurem d’incloure-la en el sistema de finançament de les comunitats autònomes” (ara torneu a llegir els retalls de la intervenció d’en Campuzano, de CiU a Las Cortes).
De nou la Consellera Capdevila, “el Govern ha rebut de l’Estat 101 milions d’euros i s’espera que al desembre la xifra ascendirà als 113 milions”. (Repasseu les xifres dites al Congrés).
I permeteu-me que faci demagògia: més o menys la meitat del que ha rebut la Generalitat enguany per a ajuts a la dependència, és el cost de les obres feng shui del Conseller Saura.
dimarts, 28 d’octubre del 2008
La llei de la dependència
Publicat per cobaltina a les 17:26
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Els hauria de caure la cara de vergonya, però no és el cas perquè no en tenen, de vergonya. cara si que tenen, com es pot veure.
Com poden ser aquesta colla de sàtrapes tant insensibles al patir de la gent, com tant falsos?
Després, l'inefable Saura encarrega enquestes (a enquestadors amics, suposo) per saber on rau la desafecció de la gent envers els polítics...
El cert és que la llei va complir molt bé el seu objectiu, que no era cap altre que la propaganda.
1) Es va esborrar l'oposició (qui pot estar en contra de què s'ajudi a un milió de dependents?).
2) Es va enfortir la confiança dels partits que havien de donar suport al govern (ICV i ERC van donar recolzament incondicional al govern a canvi de fum).
3) Es van laminar competències autonòmiques.
4) S'ha creat la falsa imatge que les poques ajudes que reben els dependents corresponen a l'administració central. Diguem que el govern central posa el segell, mentre en realitat ho paguen les administracions locals i autonòmiques.
En resum, es pot dir que la llei ha estat un èxit. Un èxit per l'objectiu que va ser creada.
Per aquesta legislatura ja sabem que el tema estrella serà la memòria història (desmemoriant prèviament la vergonya de la llei de la dependència). I quan acabin amb aquest altre tema suposo que sortiran amb el de les cèl·lules mare.
La qüestió és anar destapant temes que facin creure a la gent que ells són els d'esquerres. És allò de que cal canviar-ho absolutament tot perquè al final no canvïi res.
Absolutament d'acord amb els dos.
fem, fem demagògia! Tot i que al final no ho és tant... o és que els diners malbaratats en centenars d'alts càrrecs, audis8 tunejats, decoracions feng shui, estudis sobre la còpula de la libèlula catalana, o anàlisi sobre la felicitats dels catalans, no són diners que es podrien destinar a escoles, hospitals, trens o quasevol altre cosa d'utilitat?
Benvinguda la demagògia que ens deixa accaedir a informació que, altrament, mai hauria aflorat
Publica un comentari a l'entrada