Mesures de seguretat

De tots és conegut l’increment experimentat els darrers anys pel que fa a accidents de trànsit per part de motoristes.

Tinc la impressió que una de les causes és el major nombre de motos que circulen arrel de la possibilitat de conduir-ne fins a determinada cilindrada amb el carnet de cotxe. De fet, quan es va fer pública aquesta normativa, ja varem ser moltes les persones que varem pronosticar aquesta conseqüència. Conseqüència lògica d’altra banda: si hi ha més motos circulant, n’hi haurà més d’implicades en accidents.

Sens dubte el fet de viatjar en moto comporta perills addicionals als normals en qualsevol accident o contratemps. No tens la protecció metàl·lica d’altres vehicles i, per tant, tu mateix ets el para-xocs. Tampoc l’equilibri del vehicle és tan estable com si circules amb quatre rodes. I, us ho asseguro: quan plou, et mulles.

Tot i això, hi ha gent que gaudeix de la moto, tant per la comoditat que comporta en els desplaçaments per la ciutat, com per la diferent manera de viure un viatge de més envergadura.

Formo part d’aquest col·lectiu i m’ho passo d’allò més bé sortint de cap de setmana a passejar per qualsevol indret de Catalunya o dedicant part de les vacances a viatjar en moto per terres una mica més llunyanes.

Habitualment els motoristes solen utilitzar carreteres secundàries per als seus desplaçaments o passejades. No cal dir que és molt més divertit que no pas les autopistes.

La meva experiència en aquest sentit m’ha demostrat fins a quin punt les carreteres, sobretot aquestes més secundàries, estan pensades per a vehicles de quatre rodes. Potser fora més adequat dir que el seu grau de no-conservació està pensat per a vehicles de quatre rodes.

Forats al ferm, esquerdes i bonys increïbles, restes traïdores de graveta o de sorra, graons a les vores, ... són algunes de les traves que et pots trobar i que, si un cotxe o un camió ni tan sols les detecta, requereixen habilitat, i en alguns casos gran perícia, per conduir la moto.

Un dels aspectes que des de fa temps és motiu de queixa per part dels motoristes és la qüestió de les tanques metàl·liques –els coneguts “quitamiedos”-, el disseny dels quals s’ha demostrat extraordinàriament perillós. Hi ha estadístiques que xifren en el 20% les morts de motoristes a conseqüència d’aquestes tanques.

Cal dir que ja existeix més d’un disseny alternatiu que evitaria moltes de les morts i amputacions que ara es produeixen. Cal dir també que no es tracta d’una obra de gran pressupost, tanmateix, ara per ara, no sembla aquesta una prioritat, és més, no sembla ni una previsió a llarg termini per part de les nostres administracions.

Jo pensava que la qüestió era que els nostres dirigents no estaven gens preocupats pels motoristes i que per això no hi perdien ni un minut.

Ahir però, vaig escoltar a les notícies que els monjos budistes del Garraf han dissenyat un casc que al seu interior reprodueix simbologia d’aquesta religió. Sembla que és molt útil, ja que posa en contacte la ment i una font d’energia, i així el motorista queda imbuït de pau oriental. Com a conseqüència d’aquesta espècie de feng-shuy “motard” tindrem menys accidents.

Aquest casc, naturalment, es ven i a la presentació propagandística va ser-hi present ni més ni menys que el Director General de Tràfic. Ignoro si ara faran cascos amb la Moreneta o amb la Blanca Paloma.

En tot cas m’ha tranquil·litzat saber que els nostres dirigents sí que es preocupen pels motoristes. Tal vegada, quan hagin acabat amb els cascos dedicats a les diferents confessions existents al nostre País, començaran a mirar-se el tema de les tanques.