La magnitud de la tragèdia

NOTA.- Aquest text va ser escrit abans de S. Santa. Concretament l'endemà del debat parlamentari

M'he permès manllevar el títol d'un llibre de Quim Monzó per a aquest post. Amb tot, cal dir que el seu contingut res té a veure amb la història que Monzó va desenvolupar.

Què és una tragèdia?. Segons l'anterior diccionari de l'IEC -encara no disposo de la nova edició, però suposo que l'entrada no haurà variat gaire- és: (1) Gènere dramàtic que presenta una acció seriosa i greu, generalment entre personatges importants i en què el protagonista és emmenat per una passió o una fatalitat a una catàstrofe. (2) Una obra teatral, literària, cinematogràfica,.. d'aquest gènere. (3) Esdeveniment funest.

Crec que aquests dos darrers dies hem estat presenciant una tragèdia. En totes tres accepcions que esmenta el diccionari de l'IEC.

Hem assistit, efectivament, a una obra teatral (ple del Parlament), entre personatges importants (Govern i Diputats representants tots ells del poble de Catalunya) en què el protagonista (Catalunya) és emmenat per una passió (l'ambició de poder) o una fatalitat (l'alçada moral dels nostres polítics) a una catàstrofe (a partir d'impulsar el desenvolupament de l'Estatut s'arriba a subhastar la presidència de la Generalitat, es juga amb l'autodeterminació i s'acaba amb un únic acord per unanimitat: demanar el traspàs dels trens de rodalies). És o no és això un esdeveniment funest?.

El cert és que molts dels que, sobretot arrel de la irrupció en el debat de propostes si més no singulars, el vam seguir amb cert interès, no esperàvem gaire més del que va succeir. És a dir, res més enllà de les picabaralles habituals, distretes, però sense conclusions. Un cop més els nostres polítics ens han organitzat una "mascletà" ara que és l'època.

Viviem en un país polièdric. Amb gent de moltes tendències i molts pensaments diferents. En aquest sentit: quin sector de la població no s'ha sentit enganyat i menystingut pels nostres representants parlamentaris?. Els nacionalistes més radicals?. Els més moderats?. O, tal vegada, únicament els sectors més espanyolistes?.

No contestaré. Cadascú que faci la reflexió. Sobretot estaria bé que la fes la sensibilitat parlamentària que ha propiciat tot plegat i que valorés quin sector és el que realment n'ha sortit beneficiat.