Periodisme independent

Aquest és un dels aspectes professionals més reivindicats per tota mena de periodistes de tots els mitjans. Alhora, la independència dels periodistes és proclamada als quatre vents per tota mena de polítics de qualsevol partit. Malament! Tanta proclamació fa pensar que no deu ser del tot cert...

Un parell d’exemples.

1. Fa pocs dies el cap del gabinet de premsa del Pepe Montilla va amenaçar en Jordi Barbeta dient-li coses tant edificants com: - No voy a parar hasta joderte. El mateix dia va trucar al subdirector de la Vanguardia per fer-li saber que presidència no atendria cap demanda dels mitjans del grup Godó. Després va trucar per justificar-se dient que “va ser un calentón”. En devien ser dos, opina La Trama.

TV3, en els seus NoDos (TN) no en va fer cap esment.
Catalunya Ràdio ni ho va esmentar en cap dels seus informatius.
El Periódico va enunciar: “CiU relama la dimisión de “un” jefe de premsa”
El Pais no ha esmentar res
La Vanguardia, com a mitjà directament afectat n’ha parlat a bastament

2. En el concert de comiat d’en Lluis Llach el públic va xiular l’entrada de José Montilla amb crits de “fora Montilla”, que es van poder sentir amb claredat en la retransmissió de TV3 malgrats els esforços del presentador per superposar la seva pròpia veu tot explicant-nos com el públic “reclama la presència del artista” fins que els crits eren prou clars i evidents.

TV3 no es va fer esment en cap dels seus NODOs informatius
Catalunya Ràdio ni en va parlar
El Periódico va dir que el públic va xiular l’entrada del govern tot cridant “fora d’aquí”

I així anem fent... Quina vergonya!

Tots ens alimentem d'algun pessebre i d'aquest paguem les escoles del fills, la hipoteca, les assegurances del cotxe i les vacances d'estiu. Ens hi debem i hem de "guardar les formes" per no fer enfadar l'amo. El que no fem la resta de mortars es recalcar cada sis paraules que som indendents, equànims, objectius i donem trascendència històrica a la nostra feina.