esquizofrènia

Un dels primers episodis d'esquizofrènia del nostre Govern que recordo va ser quan ja fa uns anys el Sr. Carod-Rovira va viatjar a Perpinyà i es va entrevistar, suposadament, amb membres d'ETA. Aquest viatge li va costar el càrrec tot i que, va dir, el va fer com a dirigent d'ERC i no com a Conseller Primer. És a dir, el Sr. Carod era o no membre del Govern en funció de les circumstàncies. Suposo que aquesta facilitat és la que li permet ser i alhora no ser vice-president del Govern. I la mateixa que li permet ser independentista i alhora trobar positiu l'informe emès pels serveis jurídics de l'Estat sobre l'Estatut. I la mateixa que li permet tantes i tantes altres situacions incongruents.

Tanmateix, aquesta facilitat d'optar per una o altra personalitat no és només potestat del nostre vice-president/conseller/independentista (o no).

Aquests dies hem pogut seguir a través dels mitjans de comunicació (sobretot a través dels no controlats -també La Trama- perquè els altres no s'hi han esmerçat gaire) el fet que el cap de premsa del president de la Generalitat va amenaçar un periodista de La Vanguardia per haver publicat el contingut de l'informe dels serveis jurídics del Gobierno sobre l'Estatut. Després d'aquesta conversa, el mateix càrrec va parlar amb el sots-director del mateix diari dient-li que no calia que es posessin en contacte amb el Govern per informar-se de res, atès que ningú els atendria.

Amb tot, aquest fet, greu, no representa cap problema per al nostre Govern. Primer perquè ja ha quedat clar que la conversa era personal (nou cas d'esquizofrènia!). Que dic jo: ¿vols dir que el Sr. Bolaño hauria telefonat al Sr. Barbeta si el primer no fos cap de premsa del presidència i el segon un periodista-no-controlat?. Segon perquè tal com el president va aclarir de seguida i el conseller Nadal, actuant de portaveu del Govern, va corroborar en acabar la reunió de l'executiu, el Govern ni amenaça, ni ha fet ni farà res per coartar la llibertat d'expressió.

De fet, això ja ens ho imaginàvem, o és que hem oblidat l'entrevista realitzada (i inacabada) poc abans de les eleccions amb l'aleshores candidat Sr. Montilla?. Mateix mitjà, entrevistador Sala-Martin. A l'audio de l'entrevista es pot escoltar com el candidat diu "marxem Toni", i aquest tal Toni no és altre que Antonio Bolaño, que ja aleshores tenia cura de la relació amb els mitjans...

També hem sabut aquests dies que el conseller d'Agricultura, Sr. Antoni Llenas, era fins ahir regidor del municipi d'Alt Aneu. En aquest municipi hi ha un hotel tancat des de fa temps perquè està antiquat i no té parròquia, que es convertirà en un edifici d'apartaments de luxe si l'Ajuntament ho aprova definitivament. Resulta que aquest hotel és, casualment, propietat dels pares del Sr. Llenas. L'esquizofrènia permetrà al Sr. Llenas actuar com a membre del Govern, com a exregidor o com a fill...

En tot cas, aquests exemples d'esquizofrènia o de dualitat de personalitat, ens poden donar llum sobre algunes propostes sorgides del tripartit aparentment incomprensibles.

Per exemple, ara podem entendre perfectament que si el Govern detecta que hi ha manca de pediatres decideixi que el millor és que metges de medicina general facin de pediatres. No cal patir si aquest fet, al marge de la qüestió sanitària, agreuja la manca de metges de medicina general, la seva feina la podran assumir els traumatòlegs, que seran substituïts per cardiòlegs,...

Entendrem també que, malgrat el col·lectiu de mestres diu que no en són prous per cobrir la sisena hora, el conseller Maragall digui que no hi ha cap problema. A les escoles n'hi ha molta de gent que hi treballa, tal vegada el personal d'administració i serveis pot alterar temporalment la seva personalitat i assumir tasques docents.