Fa un parell de dies l'ajuntament de Barcelona va explicar que ja disposa dels estudis geològics necessaris per tal de garantir que es pot fer el túnel de l'AVE sense que la Sagrada Família pateixi danys. Sembla que els informes diuen que el terreny és prou uniforme i que permet la perforació segura, tot i que els documents no han estat fets públics i es tracta d'una informació lliurada als periodistes. Considerant la limitada capacitat d'anàlisi de la majoria dels periodistes i la capacitat de mentir de l'ajuntament, això equival a confirmar que els mortals que no hem llegit l'informe no sabem res de res.
Diguin el que diguin els informes, a la Trama estem segurs que el túnel es pot fer de manera absolutament segura, és perfectament viable des del punt de vista tècnic sense que la seva perforació posi en perill ni la Sagrada Família, ni les cases del carrer Mallorca.
Però la gent està espantada. I no és perquè la perforació no sigui tècnicament possible. Estem espantats perquè la gestió de les obres públiques és un desori, un desgavell, un descontrol i una disbauxa pròpia dels països que aquí anomenem tercermundistes. La gent recorda el Carmel, l'AVE, les rodalies de Barcelona, la xarxa elèctrica, els hospitals, la gestió de l'aigua, els embussos a les carreteres, l'aeroport, etc., i per això està espantada. Acollonits, ens tenen. Independentment del que diguin els informes, estem atemorits per la gestió, no per la resistència del terreny.
Però per als que pateixen per la Sagrada Família em plau tranquil·litzar-los per dues raons:
a) quan el túnel passi per allà s'adoptaran totes les precaucions del mon i un parell més; i b) - i més important - l'actual construcció del temple amb formigó armat té una vida útil d'uns 100 anys, per tant, tranquils, el monument no durarà més d'un segle (amb o sense AVE).




