Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris AVE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris AVE. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de juny del 2008

L'AVE i la Sagrada Família

Fa un parell de dies l'ajuntament de Barcelona va explicar que ja disposa dels estudis geològics necessaris per tal de garantir que es pot fer el túnel de l'AVE sense que la Sagrada Família pateixi danys. Sembla que els informes diuen que el terreny és prou uniforme i que permet la perforació segura, tot i que els documents no han estat fets públics i es tracta d'una informació lliurada als periodistes. Considerant la limitada capacitat d'anàlisi de la majoria dels periodistes i la capacitat de mentir de l'ajuntament, això equival a confirmar que els mortals que no hem llegit l'informe no sabem res de res.

Diguin el que diguin els informes, a la Trama estem segurs que el túnel es pot fer de manera absolutament segura, és perfectament viable des del punt de vista tècnic sense que la seva perforació posi en perill ni la Sagrada Família, ni les cases del carrer Mallorca.

Però la gent està espantada. I no és perquè la perforació no sigui tècnicament possible. Estem espantats perquè la gestió de les obres públiques és un desori, un desgavell, un descontrol i una disbauxa pròpia dels països que aquí anomenem tercermundistes. La gent recorda el Carmel, l'AVE, les rodalies de Barcelona, la xarxa elèctrica, els hospitals, la gestió de l'aigua, els embussos a les carreteres, l'aeroport, etc., i per això està espantada. Acollonits, ens tenen. Independentment del que diguin els informes, estem atemorits per la gestió, no per la resistència del terreny.

Però per als que pateixen per la Sagrada Família em plau tranquil·litzar-los per dues raons:
a) quan el túnel passi per allà s'adoptaran totes les precaucions del mon i un parell més; i b) - i més important - l'actual construcció del temple amb formigó armat té una vida útil d'uns 100 anys, per tant, tranquils, el monument no durarà més d'un segle (amb o sense AVE).

divendres, 23 de novembre del 2007

Els silencis cridaners

Fa mesos (molts mesos) que rodalies no funciona correctament, ara simplement, no funciona. Les obres de l’AVE han espatllat els FCG, que seguiran espatllats per molt temps. Les autopistes es col·lapsen. El sistema elèctric ha tingut una apagada que va afectar més d’un milió de persones. L’hospital més gran del país es va quedar durant setmanes sense llum per mala programació del seu subministrament...
Tot plegat ha afectat i està afectant centenars de milers de persones, catalans que van i venen de casa a la feina, que es desplacen amunt i avall amb autobusos alternatius, fent cues a les carreteres i rebent empentes als pocs trens que funcionen.
A més, la broma sembla que costarà (ens costarà) molts milions d’euros en arreglar les xapuces, el regalet de la Maleni dels bitllets gratis, les obres de l’AVE amb urgència, el treball nocturn i festius, una estació “fantasma” al Prat que mai es farà servir... A part de les bromes de ZP i en Buenafuente i la xuleria de la ministra Maleni i les seves proclames per tal que ens prenguem amb humor la situació.
Situació que és la més greu que ha patit Catalunya en molts anys. No es recorda un col·lapse semblant, un dispendi de diners tant brutal (que es podrien invertir en altres coses, per cert), un seguit de desgavells que alteren la vida diària de centenars de milers de catalans.
Davant d’aquest caos, que diuen els polítics de les zones més afectades? La Trama se n’ha fet ressò en diversos posts (ressò és un dir, perquè so, el que es diu so, no n’hi ha).
- Que diu l’hereu Hereu? RES, ens va fer saber que ell no treballa per les hemeroteques.
- Que diu el president Montilla? RES, va anar a Madrid a parlar de desafecció i el van cridar a l’ordre.
- Que diu el conseller d’Obres Públiques Sr. Nadal? RES, ni esmenta que el “seu” tren s’ha fet malbé per les obres de l’AVE.
- Que diu el president de la Diputació Sr. Corbacho, president de la Xarxa de Municipis?. RES
- Que diuen els alcaldes de Castelldefels, Cornellà, el Prat, Gavà, Sant Boi, Sant Feliu, Hospitalet...? RES (però res, eh?)
- Que diuen els sindicats UGT i CCOO, defensors (diuen) dels treballadors? RES

De fet la única que ha dit alguna cosa és la Maleni Álvarez: antes rota que partía.


Us imagineu un escenari similar amb l’Álvarez Cascos de ministre del ram i CiU al govern de la Generalitat?

dilluns, 29 d’octubre del 2007

Tranquils! Ha vingut ZP

Diumenge, 9 del matí, els serveis de protocol monclovites avisen que el presidente està volant cap a províncies per “fer-se càrrec de la situació”. Són convocats a acompanyar-lo el president, el conseller Nadal i toooots els mitjans de comunicació (ep! que per això es fa la festa). No es convoca la ministra Magdalena i ni el virrei dels trens, que donen mala imatge i espatllen la foto, però si els directius de OHL. És una visita “sorpresa”, sense corbata, diumenge (no anéssim a coincidir amb milers de conductors cabrejats), per repartir “talante” i sobre tot, sortir en prime time als noticiaris del migdia.

Arribat a la província, el presidente reparteix somriures (de què collons reia?), es mira els forats que les obres van fent al llarg de les vies, es reuneix amb els alcaldes de la zona (als que devia dir: - coño! no me jodáis las elecciones con esa coña de los trenes, eh?, que nos la jugamos todos) i se’n va corrents a fer una roda de premsa on ens explica als catalans que assumeix les culpes, que la Generalitat no té res a veure i que la ministra responsable del desastre no dimitirà ni serà cessada. No sabem quan acabarà aquest malson, no sabem quan arribarà l'AVE ni per on, no sabem quan funcionaran els trens... Dit això, l’avió de nou cap a Madrid.

Després d’aquesta fugaç aparició i sobre tot, de l’assumpció de culpabilitat, a mi se m’acut una pregunta molt senzilla:
- I...? (el meu amic González s’ha fet la mateixa pregunta i possiblement molts altres catalans).
- I... que en farem de la culpabilitat ?

Un, que ja té una edat, de petit a l’escola estudiava “religión” (així, en castellà) i un capellà panxut ens explicava que la confessió, per anar be, necessita tres preceptes bàsics: a) acte de constricció, b) penitència, i c) propòsit d’esmena.

El presidente, somriures apart, només en va complir un, va fer un acte de constricció, respecte dels altres no es coneix que hagi endegat cap acció específica. Imagino que els lampistes monclovites deuen pensar que som idiotes (i potser no els manca raó) i que amb quatre copets a l’esquena, sobre tot si els dóna el superZ amb tarannà, ens quedarem contents i enganyats. No sigui que el català s’emprenyi i el mes de març encara se’n recordi de les cues que va fer a causa dels petits incidents aïllats que els germans Nadal tracten d’explicar quan no hi ha més remei.
I és que se'n pixen a sobre i ens volen fer creure que plou.