Aigua per demà

Després de l'espantosa gestió de la sequera que ha fet el govern, potser cal alguna reflexió sobre l'aigua, no sigui que la propera sequera (que hi serà), ens agafi amb els pixats al ventre...

Un dia o altre, algun govern (que no serà aquest) haurà de plantejar-se una solució estructural per facilitar el consum d'aigua a Catalunya. Atès que les conques interiors (Ter i Llobregat) no són suficients i que l'Ebre sembla que va justet, cal portar aigua d'altres llocs: mirant al voltant, les úniques grans acumulacions d'aigua són el mar i el Roïna, a més de l'estalvi en el consum.

Centrem una mica les coses; el consum es reparteix de la següent manera: 70-80% agricultura; 15-20% indústria, i 5-10% consum domèstic, les xifres varien segons qui les facilita de manera interessada.

Ara mirem d'on treure l'aigua i anem a pams:

- l'estalvi en el consum, això que les criatures d'Iniciativa anomenen "nova cultura de l'aigua", passa per vàries vies paral·leles: a) estalvi del consum domèstic (que per molt que estalviï no passarà del 1% total); b) estalvi en el consum industrial (que és altament opmitzable i podria representar fins el 5% del consum total); c) estalvi agrícola, que millorant els sistemes de rec i la distribució de cultius podria assolir un 20% del consum total (ep! que és el doble del consum domèstic); d) reducció de les pèrdues dels sistemes de distribució d'aigua (que males veus diuen que arriba el 20% del total transportat) - res ha dit fins ara SGAB, aquella societat participada per la Caixa amb uns beneficis astronòmics -.

- aigua del mar, aquella que el conseller Saura ja sap que no es pot veure perquè té una casa a la Costa Brava i allà ha après que és salada. Be, dons s'ha de dessalar, la qual cosa consumeix molta energia (que per cert, no la fem a casa i l'hem de comprar fora) i això es fa en unes dessaladores, la vida útil de les quals no passa dels 20 anys (l'aigua de mar és molt corrosiva i el manteniment de la maquinària es dispara fins a fer-lo insostenible). O sigui, que les dessaladores estan molt be però són poc ecològiques, insostenibles, cares i depenen d'energia externa, que consti.

- aigua de riu: esgotats el Ter i el Llobregat, limitat l'Ebre perquè els aragonesos no volen, els de Tortosa tampoc i a més, sembla que porta l'aigua justeta per anar fent, l'altre riu que tenim més a prop és el Roïna, que a més és un riu molt estrany, que rep un elevadíssim percentatge de l'aigua que porta en el primer terç del seu recorregut (la neu dels Alps), i arriba a la desembocadura amb un cabal increïble, del que un 3% és l'aigua de consum domèstic que necessita Catalunya per no passar set. Això si, per això cal un transvasament, no hi ha més remei (a part de la collonada dels vaixells que la porten des de Marsella).

Que cadascú tregui les conclusions que vulgui i si el Carod vol encarregar a la Trama un estudi sobre el tema, el farem a bon preu (i a més, al farem).

La crisi de l'aigua

La darrera crisi de l'aigua (antigament anomenada sequera) ha mostrat tenir alguns aspectes positius, i és que en aquestes situacions que el govern s'atabala, es filtren notícies aclaridores que en condicions normals mai veuen la llum. La Trama, sempre al servei del ciutadà, ha llegit els diaris i ha escoltat les ràdios i mireu-ne els resultats:

Punt 1: l'ajuntament de Barcelona ha tancat les fonts per estalviar aigua. Perquè?, si totes funcionen amb un circuit tancat. Dons, NO. El 60% de les fonts de Barcelona llencen l'aigua que hi raja. Curiós, oi?

Punt 2: com que el metro passa per sota del nivell freàtic, cal bombejar aigua que s'hi filtra. Al cap de l'any es llencen al mar 3 Hm3 d'aigua quasi potable. Perquè no s'usa?

Punt 3: les plantes de tractament d'aigua residual del Besòs, del Llobregat i de no sé on més, llencen l'aigua al mar. Ara es planteja que la de Llobregat bombegi l'aigua riu amunt... a la potabilitzadora? Nooooo! Que està prohibit per llei. Al Llobregat i d'allà ja la captarà la potabilitzadora. Surrealista!

Punt 4: les pèrdues d'aigua potable de la xarxa de distribució arriben al 20% (al menys això diuen males veus). Si més no, a Badalona es perden milers de metres cúbics diaris. Algun suggeriment per evitar-ho?

Punt 5: el consum d'aigua "de boca" (o sigui, la que surt per l'aixeta de casa) és entre el 15% i el 5% del total del consum. Però en l'anomenada "nova cultura de l'aigua" només es proposa que estalviïn els ciutadans. No podem regar de manera més eficient els camps? No podem optimitzar el consum industrial? Tot l'estalvi ha de ser tancat l'aixeta al rentar-nos les dents?

Punt 6: a partir del 2009 els polígons industrials de Zona Franca faran servir aigua freàtica. O sigui, que fins ara (i un parell d'anys més) estan fent servir aigua de la xarxa potable. Res a dir, es comenta tot sol.

Punt 7: No ens amoïnem pels camps de golf ni les pistes d'esquí que fan neu artificial (que es fa amb aigua, per cert), perquè fan servir aigua reciclada (no se sap ben be d'on). Però l'aigua reciclada, no és aigua?

Podríem afegir més punts, però 7 ens ha semblat suficient, sobre tot per la coincidència amb un número bíblic (com les plagues, entre altres). Tot plegat resulta prou il·lustratiu de la gestió que se'n fa del "tema de l'aigua".

Podem afegir una vuitena plaga, formada per una invasió de curioses bestioles com la que fa de conseller de Medi Ambient (i habitatge, no ho perdem de vista), que li creixen les estaques (miracle!), no el deixen muntar un tub desmuntable a la capçalera del Segre, la ministra li diu que calli fins passat les eleccions i després el deixa amb el cul a l'aire, ara s'empassa el gripau del NO-transvasament de l'Ebre i ha de sortir a fer el paperot amb la ministra i el "mudito".

Personatge aquest darrer que estava callat perquè el seu fort era la gestió i no les discussions identitàries. Dons ja tenim un problema de gestió i no sembla que destaqui per la seva eficàcia.

I és que cadascú dóna pel que dóna...