Un altre post...

Tant de temps sense dir res... però és que la vida esdevé complicada, hi ha mil coses a fer, totes urgents, totes necessàries, totes indispensables... i la Trama sense un post que portar-se a la pantalla.

Des del darrer post han passat moltes coses: l’Hereu es debat entre gastar-se 70 milions d’euros en alterar la vida ciutadana amb l’excusa de la Diagonal, o gastar-se’n moooolts més amb unes olimpíades d’hivern, o totes dues coses alhora. Total, els diners no són seus, està a punt de perdre les properes eleccions i encara no ha deixat la seva petjada a Barcelona, com ho van fer els seus antecessors Maragall amb les olimpíades (d’estiu) i Clos amb el Forum (d’infausta memòria).

També hi ha hagut un aprenent de terrorista, fitxat en mil llistes, que va tractar de posar una bomba a un avió que anava als USA. Van fallar els serveis secrets americans (que el tenien en una d’aquestes llistes on hi ha tants noms que no tenen temps de mirar-se’ls), van fallar els serveis de seguretat de no-sé-quants aeroports de mig món, que no van detectar la bomba. I en lloc de despatxar a puntades de peu els responsables de tot plegat, els cervells pensants (?) han optat per comprar unes maquinetes que permeten veure’t a pèl: així podran saber si portes implants dentals, t’has operat els pits o duus un cargol de titani al fèmur des d’una caiguda esquiant.

Fa dos o tres dies, en un festival de ridícul, els serveis de seguretat francesos van publicar una imatge de 4 bombers catalans en un súper francès amb un peu de foto que assegurava que eren de ETA. Es veu que una font de tota confiança (un etarra detingut) els va assegurar que eren els seus col·legues, i a més, parlaven català! Dons no us ho creureu, però a la Suretée no han despatxat a ningú (ni s’espera que ho facin). La part positiva és que sembla que la delegació de la Generalitat a París ha tingut alguna activitat coneguda en allotjar els bombers i pagar els bitllets d’avió de tornada.

També s’han reunit una colla de ministres i consellers de Sanitat (o Salut, ves a saber), per mirar de retallar 1.500 milions d’euros per eixugar el dèficit públic que ha creat el seu jefe (l’inefable ZP). A mi no em fa res que retallin els extravagants beneficis de les farmacèutiques, però posats a estalviar també podrien mirar de retallar el pressupost de defensa (que deu ser pornogràfic), o suprimir un parell (o tres) ministeris (Cultura, amb totes les competències transferides, o Igualdad, amb totes les incompetències a casa). Però no, miraran a veure si convencen a les farmacèutiques (que ja han dit que no) i entre tant, s’ha liquidat el “deute històric” amb Andalusia, que sembla que allà les enquestes també van mal dades pels socialistes.

Entre tant, i de forma continuada, el Tripartit continua fent el ridícul: la comissió sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan, la nevada el passat 8 de desembre, la MAT, el 4rt cinturó (perdó, ronda del Vallès)... Però això no és una novetat, aquesta informació és intemporal i podria estar inclosa en qualsevol post dels darrers sis anys.

La sopa d'all...

Mireu aquestes imatges:

La primera mostra les vies romanes a Hispania. Fixeu-vos en el traçat, paral·lel a la costa mediterrània, des de Càdis als Pirineus.


La segona, correspon a la Via Domitia, continuant l’anterior, sempre paral·lelament a la costa, endinsant-se poc després fins arribar a Ginebra.


Observeu atentament la tercera: no és altra cosa que la proposta actual de corredor mediterrani europeu.


Com veureu, hem tardat molt -de fet més de dos mil anys- a redescobrir els clàssics que, pel que es veu, tenien més visió econòmica, comercial i europea que els nostres pseudopolítics actuals.


En tot cas, confiem que, per dibuixar els traçats, no s’hagi encarregat cap estudi, naturalment caríssim i extern, des de cap dels governs que ens maregen.

La Trinitat

Els nostres actuals Consellers ja ens tenien acostumats a la bi-personalitat. En tenim diversos exemples de fer o dir coses avui i exactament les contràries demà, tot argumentant que en un cas es fa o es diu en nom del partit i l’endemà en nom del Govern, o a l’inrevés.

Aquesta esquizofrènia és la que va permetre al Sr. Carod viatjar a Perpinyà en representació d’ERC, mentre que l’aleshores Conseller en Cap i President de Catalunya en funcions, no anés enlloc. També, durant la discussió de la Llei d’Educació, va permetre que els representants d’ICV tinguessin divergències amb els del PSC i d’ERC, però cap diferència al sí del Govern.

Ara el Conseller Huguet ens ha regalat una nova possibilitat: la de parlar a títol personal.

Per edat, em va correspondre estudiar en el que s’anomena l’escola franquista. A la que jo anava, déu n’hi do! el que ens saltàvem, però recordo que les classes de religió eren obligatòries. En aquelles èpoques i en aquelles classes, ens explicaven allò de l’ésser únic i les tres personalitats... i tampoc vaig entendre ni un borrall.

Jornades històriques

El Gobierno aprovarà avui el traspàs del servei de Renfe-Rodalia a la Generalitat.

Aquest traspàs, fruit d’un acord qualificat d’històric per part del Tripartit, es concreta en: regulació del servei, inspecció i règim sancionador per infraccions, establiment de tarifes, aprovació de les condicions generals dels bitllets, serveis mínims en cas de vaga i reclamacions dels usuaris. Sembla que també es podrà dir alguna cosa sobre la decoració de les botigues de les estacions i sobre la ubicació dels bancs de la sala d’espera, això sí, si se’n posen més, anirà a càrrec de la Generalitat. Que ningú sospiti que em deixo res, malgrat la transferència és la d’un servei ferroviari, no contempla ni trens, ni vies, ni maquinistes, ni res d’allò que hi ha a les maquetes de trens.

Em cal afegir, com a mostra del gran poder que es traspassa a la Generalitat, que la direcció de Renfe ja ha aprovat l’increment de tarifes per al 2010. Toma!

Tanmateix, el Tripartit en ple i tots els partits que hi donen suport estan d’acord –cosa rara- a assenyalar que estem vivint una jornada històrica.

En tenim ja d’altres exemples recents de jornades històrico-galdoses, com ara la de l’aprovació del nou sistema de finançament. I en tindrem moltes més d’igual transcendència per al país (sentència històrico-favorable sobre l’Estatut, cessió històrico-decisiva sobre el control dels aeroports,....) fins a les properes eleccions.

El president Montilla es veu que ens alliçonarà a final d’any llegint el que li escriguin des de no sé quina estació de tren per posar així èmfasi en aquesta jornada històrica. Confiem que l’any que ve tinguem algun altre protagonista per fer aquest paper i, si és possible, en un decorat que no sigui de cartró-pedra.

Rodalies

RENFE apujarà les tarifes de rodalies un 7 % el 2010. Deu ser que pot fer-ho, al menys així ho diuen els diaris. Els mateixos diaris diuen que el 2010 rodalies serà gestionat per la Generalitat, per això el Sr. Encarregat farà el missatge de fi d’any des d’un centre de control de trens.

En què quedem? Rodalies es traspassa a la Generalitat, però els trens, les vies, les catenàries, el personal, les estacions i les taquilles on es cobren els bitllets són de Renfe. Que carai ens han transferit? Les garites d’informació en cas d’avaria?

Ara entenc la cara de satisfacció del Chaves en la roda de premsa on va deixar que en Saura anunciés la bona nova... 

Algú sap...? - 4

La fallida d'Air Comet ha deixat més de 2.000 passatgers a terra i un deute galopant... però també ha deixat a la CEOE amb el cul a l'aire en ser el president d'Air Comet també president de la CEOE. Bon exemple! Abans, el president dels empresaris era el Sr. Cuevas, un assalariat que mai havia estat empresari.


O sigui, que l'organització dels empresaris està dirigida per un assalariat o alternativament, per un tipus que no és precisament un model empresarial a seguir. Els sindicats estan liderats per uns senyors que fa molts i molts anys que no treballen. Els curricula dels ministres, consellers i alcaldes, certament, no ajuda a l'optimisme...


Algú sap on anirem a parar?

DROPOS !!!

L’altre dia els diputats de CiU van votar (per error) a favor de la LOFCA, una llei que va clarament contra el que estipula l’estatut, que consagra el dèficit fiscal i “legalitza” una vegada més l’espoli a Catalunya.

Però això no és rellevant pel que fa a la intenció d’aquest post. La llei és una putada pel (nostre) país. Tot i això, a l’hora de votar-la es veu que en Sánchez Lliure es va equivocar en aixecar la ma assenyalant el sentit de la votació. I tots (ep, que van ser tots!) van votar en que assenyalava el cap de grup sense ni pensar què estaven votant. Ni un (ni un, que és com tots però en sentit contrari) es va donar compte de l’error per dir-li: - Ep!, que no és això, que és la Lofca!

Vol dir això que ni un sol dels diputats de CiU sabia el que es votava? O ho sabia i no estava per la feina? O simplement estava allà perquè tocava però per matar l’avorriment s’entretenia enviant missatges per la BlackBerry?

A què collons van aquesta colla de dropos al Congrés? No tenen altre cosa a fer que saber el que es vota (ja que no solen participar en les discussions – això ho fa el portaveu -).

En la meva modesta opinió, en un mínim exercici de coherència, en un necessari atac (improbable) de vergonya, haurien de demanar sisplau, sisplau, que els substitueixin pels següents de la llista (i naturalment, no presentar-se mai més i sol·licitar una plaça al seu abast... per exemple de vigilant de museu).

DROPOS!!!

L'editorial

Ahir dotze diaris de Catalunya van publicar un editorial conjunt, idèntic, a l’entorn de l’Estatut i de la sentència del TC que fa més de tres anys que es pensa.

Crec que l’editorial, pel to i pel contingut era correcte. No vaig saber veure res més que una defensa d’un text legal aprovat pel Parlament, per les Cortes i refrendat en referèndum pel poble de Catalunya.

No vaig trobar cap referència a independentismes ni separatismes. Sí una descripció del que pensen, esperen i senten moltes de les persones que viuen a Catalunya. Del que pensen del TC, si més no de l’actual composició d’aquest Tribunal. Del que esperen del que un dia o altre s’apreciarà, amb més o menys contundència, a la seva sentència: retrocés. I del que senten contínuament a partir de versions esbiaixades i interessades del que som i de com som.

Tanmateix, haig de confessar que no vaig llegir res de nou. Tot el que allà es diu, ho hem escoltat i àdhuc ho hem verbalitzat en altres ocasions.

Què va passar ahir perquè a resposta espanyolista fos tan contundent?. Al meu parer una única cosa: la unitat, una forma d’actuar poc habitual a casa nostra.

L’actuació d’ahir dels dotze mitjans és molt important. Fora bo que servís com a punt de partida d’una altra unitat: la dels polítics.

Malauradament, em sembla que aquesta presenta més dificultats. Exclòs d’aquesta unitat el PP per mèrits propis, hi ha un altre element de desunió, que no és altre que el PSC.

Moltes persones diuen que Montilla ha plantat cara a ZP quan ha convingut. Personalment, l’única plantada que li conec va ser per assumir la Presidència de la Generalitat, el que és el mateix, en interès propi. Cap més. Mirin les hemeroteques i, si troben alguna altra ocasió de divergència, m’ho diguin, si us plau.

Setmana blanca

El conseller Maragall s’ha despertat amb una idea genial: que les famílies aprofitin la setmana blanca per anar a esquiar, atès que les seves dades mostren que ara només ho ha el 5% del personal i li agradaria arribar al 50% (deu ser un d’aquests prescindibles informes encarregats a parents, amics i coneguts).

La cosa ve del “nou” calendari escolar, aquesta ximpleria de que les classes comencin el dia 7 de gener i que el juny no hi hagi mitja jornada, naturalment sense que els mestres facin ni 5 minuts més del que ara fan. I per quadrar els números, cal introduir una setmana de vacances addicional (a decidir per cada escola): l’anomenada setmana blanca.

Aquí es veu l’origen social del conseller i la seva ideologia socialista li ha aflorat per tots els porus. En plena crisi econòmica, amb el 20% d’atur declarat oficialment, amb un 40% de la població que treballa cobrant menys de 1.000 euros, la gran aportació del conseller a l’educació dels infants del país és que se’n vagin a esquiar una setmana.

Entretant, no s’ha complert ni un dels 8 objectius proposats per la Unió Europea, els nostres nens han disminuït globalment la seva comprensió lectora, els nivells de coneixements fan pena segons tots els informes independents (no els pagats pel departament). Però en aquestes circumstàncies, el conseller pacta amb els sindicats fer una setmaneta cap a l’hivern, mentre que la seva contribució personal a la millora de l’ensenyament és que les famílies se’n portin els nens a esquiar.

Fantàstic! (ara caldria encarregar un informe per analitzar les causes de la desafecció vers els polítics)

Algú sap...? -3-

Ahir al Congreso de los Diputados, CiU va defensar una posició contrària a la LOFCA que, segons deia l’Il·lustre de torn, representava la mort de l’Estatut (s’entén que la part del finançament, la resta ja finarà amb el TC).

ICV, ERC i PSC(OE) van dir que això era una fal·làcia i que la LOFCA era el millor que li podria passar a Catalunya (s’entén el millor desprès de la constitució, ara fa 6 anys, dels governs tripartits, que, com tots sabem ens està anant de perles).

Si això és així: algú sap perquè els serveis jurídics de la Generalitat estan fent informes per demostrar que l’Estatut preval sobre la LOFCA? I perquè, paral·lelament, els serveis jurídics de l’Estat estan fent informes per demostrar que la LOFCA preval sobre l’Estatut?

Algú ignora qui tindrà la raó?

Algu sap...? -2-

Algú sap quants "petits gestos" calen per compensar l'energia necessària per muntar l'imprescindible Snow Show?

Límit de lentitud

Avui, a causa de diverses obres a la meva Ciutat –allò del “Plan E”- he fet un itinerari diferent de l’habitual. M’he trobat en un barri que no coneixia i on el límit de velocitat, en diversos carrers, és de 10 Km/h.

Com que és una zona poc transitada, en aquell moment no hi circulava ningú més. He provat d’anar-hi a aquella velocitat. No sé si ho he aconseguit, atès que el velocímetre del meu cotxe té la primera ratlla de control de velocitat als 20 Km/h. He col·locat l’agulla entre 0 i 20, per tant, sense cap garantia d’anar a 10, naturalment.

L’experiència és surrealista.

No sé si l’ajuntament hi ha posat un radar. Si ho ha fet, es farà d’or.

He pagat fa poc una multa per anar a 70 en una zona industrial. No descarto haver de pagar una altra per anar a 15, fins i tot amb agreujants, atès que superaria en el 50% la velocitat permesa.

Ha arribat el meu ajuntament al límit de lentitud, o encara és possible un límit inferior?... marxa enrere, potser?

Efectes de l'increment de l'IVA

El Gobierno ens explica que l’any vinent incrementarà l’IVA en 2 o 1 punts, depenent del punt de partida actual.

He fet uns càlculs a l’entorn d’un exemple que m’és proper i veieu què surt:

Un dependent amb grau de dependència important i reconegut oficialment està en una residència privada, malgrat els seus ingressos són minsos, perquè tot i que fa més de 3 anys que té demana una plaça pública, encara no li ha estat atorgada.

Per arrodonir, suposem que paga 1.600 euros mensuals. Aquests 1.600 euros es desglossen en 1.495 euros de quota més 105 d’IVA. L’Administració posem que li paga 500, atès el grau de dependència. A l’Administració aquest dependent li costa 395 euros cada mes, i al dependent i la seva família, 1.100.

A partir del juliol proper, aquesta plaça haurà tingut un increment, posem del 3%. Pagarà 1.540 euros mensuals de quota més 123 euros d’IVA que s’haurà incrementat 1 punt.

Avui he llegit que es preveu un increment de pensions, etc. de l’1%. Suposem que l’Administració incrementa el seu ajut en aquest percentatge. Abonarà al dependent 505 euros.

Com a resultat el dependent haurà costat a l’Administració 377 euros mensuals. I a la família 1.158.

Dit d’altra manera, l’Administració haurà estalviat del seu pressupost 216 euros anuals. Multipliqueu, si us plau, pel nombre de dependents.

D’això se’n diu contenció pressupostària!

Idees per a un nou estudi

Aquests dies hi ha hagut un gran enrenou als mitjans arrel dels estudis que no serveixen per a res que ha encarregat el Govern.

Sobretot pel que fa al dels periodistes, naturalment. Ja sabem que és habitual que qualsevol qüestió que tingui a veure amb periodistes sempre té més ressò. N’és un exemple recent els fets de la Universitat de Barcelona, que van assolir un gran èxit de comunicació quan qui va rebre el xarop dels mossos va ser un periodista. Recordo també com va ser d’ingent la discussió sobre els danys col·laterals de les guerres arrel de la mort d’uns altres periodistes.

Bé, això és una altra discussió.

El que jo volia ara proposar és un nou estudi perquè l’encarregui el Govern a l’amic que ho necessiti.

Diuen els savis que per afrontar qualsevol problema, per saber què vols fer en la vida i en el futur, el primer que cal és que un es conegui a sí mateix.

Entenc que el Govern, ara que per fi ja sap què en pensen els periodistes, faria bé de fer un nou estudi, aquest cop per conèixer-se a sí mateix. Què en pensen els consellers i què en pensen els partits que hi donen suport.

Els SMS d’en Saura (un “tostón”) i d’en Bosch (poc sensible amb la gent amb dificultats) poden ser un bon punt de partida...

Pepiño a Escandinàvia

Pepiño Blanco, il·lustre Secretari d’Organització del PSOE, actualment ministre de Foment en substitució de l’inefable Maleni, jacobí allà on n’hi hagi, fidel escuder de l’embustero major de regne, ha assumit la desagradable tasca de fer empassar a la penya això de la pujada d’impostos, disfressant-ho de qualsevol altre cosa menys del que és: una pujada d’impostos indiscriminada.

Cap allà el mes d’agost., en plena canícula, quan la gent està per altres coses, don José va aparèixer a una emissora de ràdio i va deixar caure que s’apujarien els imposts “als rics”. A la Trama ens vam posar a tremolar perquè els rics (allò que se’n diu rics) no paguen impostos, ni IRPF, ni del capital, ni de patrimoni; disposen de societats variades per esquivar la desagradable pressió del ministeri d’Hisenda (que tampoc els pressiona gaire, no us penseu). A més, per fer pagar els rics de debò s’han de canviar les lleis i els sistemes d’inspecció fiscal (una feinada!). Però per fer pagar a tothom no cal canviar res, els instruments legals ja hi són, només cal treure un decret o una llei que canviï un número: ara en lloc del x%, serà (x+2)%. I ja està, 23 milions pagarem més.

Algú al Gobierno devia assumir la magnitud de la ximpleria, amb la seva càrrega de demagògia inclosa, i va sortir la Salgado que, en una explosió de sinceritat va explicar que els rics no paguen gaire i que no podíem espantar al capital perquè, com tothom sap, és molt volàtil i marxaria a altres paradisos. Major declaració de pròpia ineficàcia és impossible.

L’estiu ha anat passant i ara, per fi, després d’anar-nos explicant que la pujada d’impostos és solidaritat de la més genuïna, que els espanyols en general estarien encantats de poder ajudar als altres (ZP dixit a Robledos), que es gravarien les rendes de capital, etc., finalment la gallina ha posat l’ou i resulta que s’apugen els impostos més insolidaris: l’IVA, que el paga tothom (els rics del cagar, els pobres de solemnitat i sobre tot, les classes mitges que encara poden consumir una mica). Veus documentades han tractat d’explicar que pujar l’IVA (encarir-ho tot indiscriminadament) retreu el consum, que si no comprem camises, el depenent de la camiseria, els que les confeccionen i els que fabriquen la tela hauran de tancar... però ZP i la seva tropa estan decidits a sortir de la crisi al revés que la resta del planeta.

I amb tot això, fa dos o tres dies, va aparèixer don José, el ministre de Fomento, i ens va dir que som uns burros que no entenem res, fixeu-vos (va dir) que els països més rics tenen un IVA més alt, i va posar com exemple Noruega, Suècia i Dinamarca. Con dos cojones!

A la Trama, que tendim a no creure tot el que es diu, i menys si ho diu un polític, hem encarregat un informe a un amic nostre, com aquests de la Generalitat però més baratet, sobre les veritables raons de la riquesa dels països escandinaus. I ara que ens l’hem llegit estem en condicions d’afirmar que la riquesa de Noruega, Suècia i Dinamarca no es deu a que tinguin un IVA elevat, ni a que disposin del millor sistema educatiu del món, ni a que tinguin una potent indústria metal·lúrgica, ni de transformació (Volvo i Saab els fan allà, Sr. Blanco), ni a que disposin de tecnologia electrònica que competeix amb els japonesos (qui no té un Nokia), ni que el 98% de la població parli fluidament anglès, ni a que tinguin un sistema polític admirable.

No. Aquests països són rics perquè hi fa fred! Ai Pepiño... Que no t’enteres!

(a la Trama ens fa por que ZP llegeixi aquest post i doni una subvenció als fabricants d’aparells d’aire condicionat)

La sentència del TC

- Hem rebut questa petició. Què hem de respondre?
- Tu, què vols respondre?
- Home, jo vull respondre el que d’acord amb la normativa s’hagi de respondre.
- Mira, tu digues què vols respondre, que ja buscarem la normativa que ho justifiqui.


Aquesta conversa o una de molt similar vaig mantenir-la fa uns anys amb un advocat i m’ha vingut al cap arrel del tema de la sentència del TC sobre l’Estatut.

Sembla que la presidenta del Tribunal, en unes declaracions no oficials, ha donat a entendre que possiblement a l’octubre apareixerà la llargament anunciada sentència. Això ha fet que de nou avui en parlin a tots els mitjans.

Perquè estan tardant tant?. Només se m’acudeixen dos motius: o no saben la decisió o no han trobat els arguments que la justifiquin.

Coneixent la tela que es talla, m’inclino per la segona opció.

Ara bé, si està clar que volen retallar el text, perquè tarden tant a trobar el com explicar-ho?.

Doncs perquè si tant els membres anomenats progressistes com els altres estan d’acord amb el fet, no estan d’acord amb la forma ja que als seus partits d’obediència els convenen arguments molt diferents. El PSOE vol arguments en els quals “se note el efecto sin que se perciba el cuidado”, que deia aquell. El PP vol arguments que deixin ben clars “el efecto” i “el cuidado”. Vet aquí la tardança!

Algú sap perquè? -1-

Com en el cas dels "Divertimentos" (per cert, fa temps que no en fem cap!), proposem encetar una nova sèrie:

"Algú sap perquè....?"

Aquí va el primer:

Algú sap perquè les multes de "Trànsit" només es poden pagar a través de La Caixa?

Qui pagarà la festa?

Quan una empresa o una entitat té problemes econòmics, el primer que fa és reduir despeses. No se li acut incrementar els preus de venda.

Hi ha excepcions.

Una és l’empresa que disposa de monopoli. Aquest és el cas, per exemple, de les autopistes que, malgrat que a causa de la crisi han reduït el nombre d’automòbils que en fan ús, no han reduït els ingressos en la mateixa proporció i àdhuc han tingut beneficis en algun cas. Perquè?. D’una banda perquè han rebut diners públics per fer ampliacions –no totes- i d’altra perquè han incrementat el preu dels peatges.

Una altra excepció és l’administració pública. He llegit avui que es preveu un increment del dèficit públic que el situa, en tres anys, entre els 105.000 o 130.000 milions d’euros. Entre el 10 i el 12% del PIB. Atès que Europa demana el 3%, és obvi que caldrà fer alguna cosa.

Estalviar? No o poc. Dels números que van apareixent, es dedueix que el Gobierno necessita incrementar els seus ingressos en una quantitat de l’ordre dels 80.000 euros en tres anys, dels quals, suposant que l’administració deixi de gastar algun, dues terceres parts els pagaran els ciutadans. Això dóna una xifra d’uns 1.000 euros per família i any. Ja ens podem arremangar.

Evidentment es parla d’apujar impostos. Societats, IRPF, fons de dipòsit, IVA en alguns casos, .... Fixeu-vos que, a més a més, sovint paguem impostos sobre quantitats ja fiscalitzades. En poso un exemple: suposem que jo guanyo un sou i em retenen l’IRPF corresponent. Suposem també que amb el que em queda d’aquest sou ja passat pel ribot impositiu, sóc capaç de comprar menjar, roba, calçat, etc. Això que compro, va gravat amb l’IVA i més gravat encara si a més a més poso carburant al meu vehicle i ja no diem si fumo. Suposem que encara tinc capacitat per tenir un habitatge, del qual no només pago nous impostos sinó que els meus fills l’hauran de vendre per pagar l’impost de successions. Suposem que tinc tanta sort que arribo a estalviar una quantitat, quantitat que serà de nou gravada impositivament.

És a dir que si jo guanyo 2.000 euros al mes, cobraré 1.600 un cop retingut l’IRPF, Seguretat Social, etc. Gastaré 600 en diverses compres, dels quals entre 90 i 100 seran nous impostos. Els 1.000 que em queden els posaré a un fons que em retindrà uns 180 euros, de moment. És a dir que els 2.000 euros que jo guanyo, uns 780 van a impostos, pel cap baix i si no em sancionen per anar a 81 km/h al voltant de Barcelona. Gens malament el negoci d’aquest comissionista anomenat Estat.

Molta gent estaria disposada fins i tot a pagar més si els serveis fossin els adequats. Bona educació, bona sanitat, bones carreteres, bona atenció als dependents, etc. etc. Amb tot, fora bo que prèviament l’Administració fes un esforç d’estalvi.

Deixo algunes propostes. Sense entrar en la gran quantitat de despeses sumptuàries i perfectament prescindibles: perquè volem ministeris com Cultura o Sanitat, sense gairebé competències atès que són responsabilitats de les Administracions Autonòmiques?. Per fer les reunions de grup amb els consellers del ram i explicar-los què han de fer, podria fer-ho el flamant Ministro de Administración Territorial. També es podrien eliminar els delegats del Gobierno, si més no el de Catalunya: el Gobierno ja sap que compta amb una delegació a la Pl. Sant Jaume.

Persecució al delinqüent

Tinc la sort d’estiuejar des de fa anys en terres empordaneses, en el que s’anomena segona línia de platja. La zona ha canviat molt amb el temps. Els primers estius, fa més de 20 anys, permetien als “camacus” la tranquil·litat que negava la primera línia, sempre transformada a l’estiu en ares a un negoci turístic mal enfocat, tal com així ha quedat demostrat amb els anys.

Aquesta segona línia, en pobles i localitats petites, permetia entre d’altres el tast dels productes naturals del camp. Així recordo que podies comprar llet que calia bullir, ous que encara eren calents o fruita i verdura collida del dia.

Actualment això és cada cop més difícil, quan no impossible. Els pagesos que tenen vaques –cada cop menys- no la venen directament per qüestions sanitàries. I els que volen vendre fruita, verdura o ous ho fan pràcticament d’amagat.

A tall d’exemple. Hi ha una petita botiga oberta al públic i, per tant, amb els permisos, impostos, etc. corresponents, on una família de pagesos venen les seves fruites i verdures, juntament amb els diaris i revistes i algunes begudes. També venien els ous d’una dotzena de gallines que tenen al corral del darrera. Fa uns dos o tres anys, vaig veure que no tenien ous. Em vaig adreçar al pagès: “Què ja no teniu ous, M.?”. Em va dir “sí, però els tinc amagats. Resulta que va venir un inspector i em va dir que no tenia el permís per vendre ous i que, per obtenir-lo havia de presentar un projecte d’explotació avícola. Quan vaig demanar que em fessin el projecte, em demanaven més de 2.000€. Així que ara no venc ous, oficialment”.

En M. segueix venent els ous de les seves dotze gallines d’amagat i no poso el seu nom per si tingués algun problema.

Fins ara, M. venia també mel de la que cull dels seus ruscos L.T. Aquest any he vist que no tenia mel de la d’L.T., malgrat sí en disposava de les comercialitzades en qualsevol local comercial. Em va explicar que L.T. només podia vendre mel directament, però que no la podia vendre ell a la botiga. Evidentment no em vaig endinsar en el perquè de tal mesura perquè els raonaments administratius em superen, però ben segur que encara superen més a M. i a L.T.

Vaig anar a casa d’L.T. per comprar mel, cosa que faig sovint. Permeteu-me que descrigui L.T. És un senyor de 92 anys que té ruscos dispersats pels camp i la muntanya. Quan el vaig conèixer era acabat de jubilar i, si ara està encara en condicions de salut envejables per la seva edat, de ben segur és a causa del seu tragí amb les abelles. L.T. estima les seves abelles i li encanta explicar què fan i com les atén estiu i hivern perquè tinguin aigua i perquè no pateixin el fred, com crea nous eixams i les qualitats de cada tipus de mel, de la gelea i de la cera.

L.T. ven la mel en pots de vidre, com aquells de fer conserves. Una part dels pots els comprava, d’altres provenien de la consumició pròpia de conserves i àdhuc els hi facilitàvem els propis clients.

Vaig anar amb dos pots per omplir i li vaig dir, “porto pots”. Esverat –no exagero, esverat!- em va dir “no, pots no puc agafar han de ser nous”. Li vaig aclarir que només en duia dos i que els volia omplir per a mi. Va accedir, perquè es veu que si eren per a consum propi, cap problema. Es veu que els que li facilitaven els comparadors, com a gest de cortesia i amabilitat, tot i que els rebia nets i que ell els tornava a netejar, no es poden fer servir. “M’han dit que s’hi fa un àcid”, em va dir, amb cara de por pel mal que hagués pogut causar en temps pretèrits venent mel en aquells pots plens d’àcid potencialment perillós.

Em sembla molt bé que l’Administració vetlli tant i tant per la nostra salut i, sobretot, per la recaptació dels impostos per la venda d’ous o de mel, i que no permeti que ni M. ni L.T. es converteixin en perillosos delinqüents.

A poca distància d’aquests paradisos fiscals i focus de potencial infecció sanitària, hi ha una de les moltes carreteres en les quals s’exerceix la prostitució de forma descarada. Jo i moltes d’altres persones que no en fem ús ho sabem –les que en fan, també-. Al darrera de cadascuna d’aquestes dones hi ha màfia, comerç humà, esclavitud, i per descomptat manca de mesures sanitàries i escapoliment d’impostos a dojo...

Però es veu que és més fàcil perseguir M. i L.T.

Tancat per vacances

La Trama tanca per vacances fins la segona quinzena d'agost.

Avui, dia 1 de la Nova Època del Finançament iniciem una aturada temporal. Llàstima haver de deixar-ho amb en Mas està descol·locat, el Montilla (seguint el guió de l'Iceta) ha trencat el seu silenci trapense per anunciar la bona nova llàrgament anunciada, el Puigcercós marca un paquet que no té i el Saura s'està possant crema a les seves pobres mans enrogides de tant aplaudir (no sap ben be què, però li han dit que això cal per seguir anant en l'Audi de la casa). Segur que ara arriba un moment sucós des del punt de vista polític...

Total... res de nou.

Ens veiem d'aviu en poques setmanes